Situació
Aspecte que ofereix el turó on s’assenten les restes d’aquest antic vilatge, les quals foren en part destruïdes per la construcció d’una torre d’electrificació.
ECSA - J.Bolós
El primitiu assentament de Suert és situat en una elevació de roques ofítiques, aigua avall de l’actual vila del Pont de Suert, a la partida dita de Suert, prop de la font del mateix nom. L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i els accessos a l’altiplà de Viu, i es troba davant per davant del castell de Lavaix.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG140966.
Uns dos quilòmetres abans d’arribar al Pont de Suert per la carretera N-230, hom veu a mà esquerra el turó dalt del qual hi ha el vilatge de Suert. Hom pot deixar el cotxe al peu de la carretera i en 5 m es pot pujar al cim del turó.
Història
El lloc de Suert apareix en un document anterior a l’any 1000, pel qual els comtes de Ribagorça donaren al monestir de Lavaix la vil·la de Suverte amb tots els seus habitants. Posteriorment, l’any 1018, els comtes Ramon III de Pallars Jussà i la seva muller Major de Ribagorça, ratificaren al cenobi de Lavaix la possessió de la vil·la de Suert amb tots els seus homes i drets comtals.
A partir del segle XII, a mesura que es desenvolupà el lloc de Pont, la importància de Suert anà minvant. Fou probablement llavors quan el vilatge —potser per causes naturals com seria una de les freqüents avingudes de la Noguera Ribagorçana— es traslladà a l’indret actual.
L’any 1240 hom troba ja esmentat lo Pont de Suert com a topònim. El monestir de Lavaix tingué el domini jurisdiccional de la vila fins a la fi de l’antic règim.
Vilatge
Pel vessant meridional del turó es localitzen, escampades i separades les unes de les altres, les restes d’onze construccions rectangulars molt estretes i allargassades; el mur sud d’aquestes construccions fa de contenció del replà que anivella el pendent, mentre que l’entrada es trobava habitualment per la part de ponent. Els murs tenen una amplada de 80 cm, i són fets de pedres treballades toscament i unides amb argamassa, amb proves evidents d’haver-se reutilitzat modernament.
A la part més alta de l’elevació, dominant el pas d’un camí que ve d’Escales, el qual aprofita un vall excavat artificialment per a afavorir la defensa del lloc per la seva part més vulnerable, s’identifiquen les restes d’una torre rectangular que podrien correspondre a la fortificació que devia protegir l’antic poblat. Aquesta construcció es devia adaptar al perfil del relleu, però avui solament s’aprecia la paret exterior d’un angle d’uns 2 m d’alçada al sector nord-oest, i 3 m del pany septentrional, amb una alçada semblant al tram anterior. La construcció és feta amb pedres ben escairades i unides amb argamassa de bona qualitat. Una torre d’electrificació fou col·locada sobre l’extrem est de l’elevació i va destruir en gran part les restes de l’antic l’establiment.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 1386-1388