Resultats de la cerca
Es mostren 3137 resultats
Roberto Sebastián Matta Echaurren
Pintura
Pintor xilè, conegut per Roberto Matta.
Estudià arquitectura a Xile i es traslladà a Europa, on treballà amb Le Corbusier i Gropius, com també amb Josep Lluís Sert en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París 1937 Mitjançant Dalí i García Lorca entrà en contacte amb el grup surrealista La seva obra pictòrica evoca espais onírics poblats per éssers fantàstics Es convertí en un dels pintors més representatius de l’expressionisme abstracte Els darrers anys de la seva vida s’installà a Tarquínia Laci, allunyat dels cercles artístics i intellectuals, on s’interessà per la investigació de la informàtica en l’art Vinculat…
Segismundo Moret y Prendergast
Història
Política
Polític.
Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…
Andreu Mayayo i Artal
Historiografia
Historiador.
És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República CEHI Dirigeix la revista Segle XX Revista Catalana d’Història Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol Algunes de les seves obres més importants són La Conca de Barberà, 1980-1939 de la crisi agrària a la Guerra Civil 1986 De pagesos a ciutadans cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 1995, La ruptura catalana les…
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb…
Brigate Rosse

Imatge del segrestament d’Aldo Moro
Organització italiana revolucionària clandestina.
Fundada el 1969 per Renato Curcio i formada, sobretot al començament, per intellectuals i estudiants d’extrema esquerra i posteriorment també per obrers radicalitzats, d’ençà del 1970 féu un seguit d’atemptats contra polítics, magistrats, policies, etc, i contra installacions de l’estat També realitzà diversos segrests, sovint acabats amb l’assassinat del segrestat, com en el cas d' Aldo Moro , líder de la democràcia cristiana italiana Molts dels seus dirigents inicials foren empresonats —entre ells, el mateix Curcio fou condemnat el 1974 i alliberat el 1998— o moriren en …
Peter Benenson
Política
Activista humanitari anglès.
Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal…
Simon Frith
Música
Sociòleg anglès, especialista en música popular.
Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i collaborador en…
Timor Oriental 2018
Estat
El president Francisco Guterres va dissoldre el Parlament al gener davant la paràlisi legislativa del Govern de l’ex-primer ministre, Mari Alkatiri, del Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN En aquest context d’inestabilitat política, al maig, l’opositora coalició Aliança pel Canvi i el Progrés, liderada per l’exguerriller i heroi de la independència, Xanana Gusmão, va guanyar de manera còmoda les eleccions anticipades i va obtenir 35 dels 65 escons Un mes després, Gusmão va fer un pas al costat i Taur Matan Ruak, que ja havia estat president del país entre el 2012 i el 2017…
Pacheco
Llinatge de la noblesa castellana, important durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.
Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina