Resultats de la cerca
Es mostren 10372 resultats
Treball
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal apareguda el 2 de maig de 1934, òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.
N'era director JArquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç Suspès arran dels fets d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935 desaparegué definitivament al principi del 1936
Castellana Guioret
Filosofia
Conversa judaïtzant; muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.
Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església
Eimilda
Història
Comtessa de Barcelona.
Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle
A ritme de pedal

Logo del programa televisiu A ritme de pedal
Arxiu Jordi Escursell
Ciclisme
Programa televisiu sobre ciclisme emès l’any 2006.
Dirigit per Jordi Escursell, constava de quinze capítols que foren emesos setmanalment pel Canal 33 de la Televisió de Catalunya Tenia l’objectiu d’apropar el món de la bicicleta a tots els públics i posava èmfasi en el vessant esportiu
Mare de Déu de Corts o del Puig de França (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de les ruïnes de l’església F Tur Aquesta capella, ara en ruïnes, es troba vora el mas Clorts, a la solana de Clorts, a l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, més tard sufragània de Llaés Mapa 294M781 Situació 31TDG371605 Hom hi pot anar per dos camins des de Santa Maria de Besora, cal anar al mas Ferrers i continuar cap a l’antiga parròquia de Llaés, des d’on es pren el camí que porta al mas Serra i a Sant Vicenç de Puigmal un trencall en direcció al nord-est porta a la capella i al mas Castellpalom El camí també es pot fer des de la carretera N-152,…
Les cardes dels germans Deu
Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…
Setla dels Llocs
Poble
Poble i cap del municipi dels Poblets (Marina Alta) al qual, el 1971, fou annexat el de Miraflor.
Es troba a l’esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609
Sant Pere del Bosc
Monestir
Antiga església i petit monestir de donades del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al SE de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc .
De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513
Sant Adjutori d’Olost
Ermita
Ermita situada al S del poble d’Olost, ja dins el terme d’Oristà (Lluçanès).
Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local
Mosquera
Caseria
Caseria del municipi d’Alcanalí (Marina Alta), situat al vessant dret de la vall de Xaló.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs el 1602 tenia 39 focs de la fillola d’Ondara Formà part, amb Alcanalí, de la baronia d'Alcanalí i Mosquera A la fi del s XVI hi fou bastida l’església de Sant Joan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina