Resultats de la cerca

Entre el 1922 i el 1934, en foren publicats set volums volum I i vol II 1922 III 1924 IV 1926 V 1928 VI 1931 VII 1934, que arribaren fins a la mort de Felip II de Castella 1621 Una part del darrer volum VIII, 1937, que abraça els primers vint anys del regnat de Felip IV, ja impresa, fou destruïda després de la Guerra Civil Espanyola i restà de fet inèdita fins que, a partir d’un únic exemplar conservat, fou reeditada per Jaume Sobrequés el 1979 Originàriament, l’obra havia de constar de tretze parts i arribar a l’any 1919 La part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament i és…

Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació 31TCG865948 Per…

Situació Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH425016 Història Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al monestir de Gerri “ in valle…

Situació Els enterraments són situats al jaciment arqueològic romano-medieval de Can Modolell, als terrenys de la propietat que té aquest nom Es troben al peu de la muntanya de Burriac, al cim de la qual hi ha el castell i al seu vessant un vilatge ibèric Mapa 37-15393 Situació 31TDF493979 Trobem el jaciment al nord del poble de Cabrera de Mar, exactament a la sortida del nucli urbà, al final del carrer Sant Joan i al revolt que hi ha a l’inici del camí de Can Segarra, que duu al vilatge ibèric de Burriac Per tant, per arribar-hi, cal travessar el poble RIGLI Jaciment arqueològic Planta de…

Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…

Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…

Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la…

Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…

Les manifestacions més evidents del climateri són les referides a les modificacions que s’observen en la presentació de les menstruacions És normal que en un moment donat de la vida, generalment entre els 40 anys i els 50, els cicles menstruals es tornin irregulars, com també que es modifiqui la intensitat i la durada de les hemorràgies L’edat exacta en què comencen els canvis i les característiques de les modificacions són molt específiques en cada cas particular, raó per la qual no se’n poden determinar estrictament els criteris de normalitat En alguns casos els canvis són precoços, en d’…

Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…