Situació
Els enterraments són situats al jaciment arqueològic romano-medieval de Can Modolell, als terrenys de la propietat que té aquest nom. Es troben al peu de la muntanya de Burriac, al cim de la qual hi ha el castell i al seu vessant un vilatge ibèric.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF493979.
Trobem el jaciment al nord del poble de Cabrera de Mar, exactament a la sortida del nucli urbà, al final del carrer Sant Joan i al revolt que hi ha a l’inici del camí de Can Segarra, que duu al vilatge ibèric de Burriac. Per tant, per arribar-hi, cal travessar el poble. (RIGLI)
Jaciment arqueològic
Planta de les estructures medievals trobades durant les excavacions del jaciment de Can Modolell.
R. Lleonart
El jaciment arqueològic de Can Modolell té una estratigrafia que va des de l’època ibèrica fins a la baixa edat mitjana; hi destaquen, però, les restes romanes. Ha estat excavat i estudiat per un equip de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, de Mataró. Les excavacions de Can Modolell han permès de conèixer els vestigis del que havia estat un santuari rural de culte mitraic a l’època romana, amb una clara continuïtat a la baixa antiguitat; fou transformat en temple paleocristià i perdurà a l’edat mitjana com a ermita dedicada a Sant Joan. Es degué tractar d’una cristianització d’un lloc on el paganisme havia estat ben arrelat.
Amb relació a l’alta edat mitjana, s’hi trobaren tres tombes al sector nord, totes tres orientades vers llevant. Sembla, però, que la major part de la necròpoli ha desaparegut; resta però la memòria de la troballa de restes humanes als camps veïns.
Pel que fa a les tombes excavades, la primera era una tomba de fossa, del tipus d’extrems arrodonits (de “banyera”), excavada a terra, damunt les restes de les estances aprofitades de l’antic jaciment d’època romana. Corresponia a una persona adulta. Per fer la seva coberta fou reaprofitat un gran fragment de paviment d’opus signinum romà.
La segona tomba fou trobada a menys d’un metre de distància de l’anterior, en direcció nord. Aparegué parcialment mutilada a la meitat superior, a causa de la construcció d’una sitja al seu damunt. Si hem de jutjar per les restes de l’esquelet, pertanyia a una persona d’edat adulta. L’enterrament era format per pedres de mida regular, col·locades a ambdós costats de l’esquelet.
La tercera tomba era situada a uns sis metres cap a ponent i a un nivell més alt. Era una cista feta amb pedres irregulars i de planta rectangular, coberta amb lloses de pedra que també tenien una forma aproximadament rectangular. L’esquelet, encara que molt deteriorat, corresponia a una persona gran, potser una dona.
Eren situades a nivells diferents i pertanyien a dues èpoques. En principi, la primera i la segona foren fetes a l’alta edat mitjana i la tercera la podem datar al segle XII. (JFCR)
A part de les tombes, han estat excavades en aquest jaciment un conjunt de deu sitges. Eren recobertes per una capa d’argila que les feia impermeables. És normal de trobar aquesta mena de sitges relacionades amb les esglésies medievals. Com hem vist, una d’aquestes sitges destruí parcialment el segon enterrament. Segons sembla a la baixa edat mitjana, aquest sistema d’emmagatzematge fou abandonat en produir-se un canvi climàtic que feu augmentar el grau d’humitat.
Ha estat exhumada en aquest jaciment, una gran quantitat de fragments de ceràmica grisa medieval, els quals han estat datats entre els segles XI i XIV. Cal assenyalar, tanmateix, l’absència de materials de ceràmica posteriors. (RIGLI)
Bibliografia
- S.A.M.M., 1975
- S.A.M.M., 1976
- Bonamusa i altres, 1985, pàgs. 13, 24 i 25
- Clariana Roig, 1989