Resultats de la cerca

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran portal adovellat, amb dos…

Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea –sollicitada el 2009– van continuar centrant gran part de l’atenció informativa Gràcies als importants progressos de les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, al juny, la Comissió Europea va recomanar de nou que s’acceptés Albània com a país candidat per a l’adhesió i finalment tots els països de la UE van acceptar-ne la proposta, a diferència del que havia passat al mes de desembre del 2013, en què cinc països de la UE es van negar a atorgar aquest estatus Les relacions amb els…

Llicenciat en dret, fou regidor de l’Ajuntament de València 1991-96, on fou primer tinent d’alcalde, delegat de Transports i president de l’empresa municipal de transports Diputat al Congrés pel Partido Popular 1996-2002, en 1997-99 ocupà el càrrec de conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana Posteriorment fou secretari d’estat d’Administracions Territorials 1999-2000 i delegat del govern al País Valencià 2002 En les eleccions a les Corts Valencianes del maig del 2003, fou elegit president de la Generalitat Valenciana, després d’una forta pugna amb Eduardo Zaplana…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la cultura que…

Estudià piano amb Ernani Barga i Sá Pereira, i direcció d’orquestra amb Lamberdo Baldi El 1927 ensenyava piano al Conservatori de São Paulo, i el 1935 es feu càrrec de l’orquestra i el cor del Departament de Cultura de la ciutat Tres anys més tard es traslladà a París, on treballà amb Charles Koechlin i François Rühlmann, i tingué contactes fructífers amb N Boulanger En esclatar la Segona Guerra Mundial retornà al Brasil A partir del 1942 visità diverses vegades els Estats Units feu concerts a Nova York i dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston OSB, que durant una estada de…

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…

Començà a estudiar piano a Graz amb Johan Buwa i violí amb Ignaz Uhl Continuà els seus estudis musicals a la Universitat de Praga el 1876 Aquest mateix any visità Bayreuth, on tingué ocasió d’escoltar la música de R Wagner, que l’impressionà i el marcà profundament El 1877 estudià piano durant un breu període de temps amb F Liszt a Weimar i completà els estudis a Viena el 1879 Fou director de l’Òpera Alemanya a Amsterdam el 1883 i l’any següent tornà a Graz, on fou nomenat director de la Steiermärkischer Musikverein 1886, tasca que compaginà amb la direcció d’altres orquestres austríaques i…

Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al…

Estudià successivament a Cristiania, Leipzig i Berlín, ciutat aquesta darrera on fou deixeble del violinista hongarès Joseph Joachim Més tard, fou alumne de composició de Jules Massenet a París, on formà part del grup d’artistes escandinaus residents en aquesta ciutat, com JA Strindberg o E Munch Durant aquest mateix període, feu amistat amb el compositor anglès Frederick Delius El 1897 fou nomenat director del Teatre Central de Cristiania, càrrec que només ocupà durant un any El 1898, juntament amb Delius, viatjà a Anglaterra, on al capdavant d’una orquestra oferí el primer concert de música…