Resultats de la cerca
Es mostren 9350 resultats
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
els Eixaders
Despoblat
Antic poble
Despoblat i antic poble del municipi de Belianes (Urgell), proper a l’extrem NW del terme, vora l’antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d’Urgell.
S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes
can Solà-Morales
Façana de can Solà-Morales
© Fototeca.cat
Casa situada al Firal d’Olot (Garrotxa), de la família Solà-Morales
.
Guarda mostres interessants de decoració d’interiors dels s XVIII i XIX, com l’oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d’accés a l’oratori del començament del s XIX La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la collaboració de l’escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l’art modernista a Olot Ha estat declarada d’Interés Històrico-Artístic
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, germà dels metges Josep-Antoni i Lluís Barraquer.
Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997,…
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
castrat
Història
Música
Cantor privat dels testicles abans de la pubertat, per tal de conservar-li la veu infantil aguda (de soprano o de contralt), reforçada per la capacitat pulmonar adulta.
Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82
Arxiu Històric de la Catedral de Sogorb
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la catedral de Sogorb (Alt Palància).
Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…
arxiu patrimonial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, generats o rebuts com a resultat de la formació i l’administració d’un patrimoni familiar que es transmet de generació en generació en el sí del llinatge familiar.
Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina