Resultats de la cerca

La reglamentació estableix que l’objectiu és realitzar el màxim nombre de tocs per part de dos jugadors, sense establir distincions de sexe Aquests es trobaran separats per una zona de separació d’entre 3,5 i 5,5 m marcada per corda o cinta no hi ha límit posterior o lateral sobre la sorra S’utilitzen pales específiques d’unes dimensions màximes de 55 cm de llarg i 30 cm d’ample i pilotes d’esquaix de punt groc o doble punt groc Un partit de pales està format per jocs, un joc per tirades i una tirada per tocs La suma del nombre de tocs que es facin a cada tirada determina el valor del joc, el…

Començà a funcionar l’any 1954 a Lleida, on té la seu, primer com a delegació provincial, fins que el 1984 fou constituïda formalment com a federació, agrupant totes les delegacions provincials catalanes Regula i promou la pràctica del piragüisme a Catalunya en qualsevol de les seves modalitats aigües tranquilles, aigües braves, caiacpolo i caiac de mar El primer president fou Àngel Fontbuena Des del 1991 disposa del canal del Parc Olímpíc del Segre, a la Seu d’Urgell, per a practicar piragüisme en aigües braves, i del Canal Olímpic de Castelldefels, per a aigües tranquilles Organitza totes…

Parteix de l’accés a la pràctica artística i cultural continuada com un dret necessari per tal de garantir la dignitat de totes les persones Té com a objectiu la creació d’oportunitats formatives i laborals per a joves, especialment els més exposats a caure en situacions de marginació Amb seu al Raval de Barcelona, també té espais de trobada als barris de Sant Antoni i el Poble-sec de Barcelona Nasqué l’any 2004, impulsat per la Fundació L’ARC Música amb el suport de dues fundacions Avina i Levi’s que feien tallers a l’Institut Miquel Tarradell Acull grups d’infants i joves de centres oberts…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica…

Fundat el 1931 com a entitat promotora del futbol, el ciclisme, l’atletisme i l’excursionisme, organitzà nombroses activitats culturals al Patronat de Cultura, on tenia la seu El 1914 jugava al pla de Can Puntí de Manlleu, terreny compartit amb el Collegi Escoles Cristianes El primer partit oficial fou amb l’Esperanto Amikeko el 1914 Tres anys després, aquests dos clubs manlleuencs es fusionaren i es convertiren en el Centre Esportiu Manlleu, que el 1931 faria un salt qualitatiu en fundar-se l’AEC Manlleu Tingué quatre camps de joc fins que el 1940 feu un intercanvi de terrenys amb Tallers…

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són…

Necròpoli Tomba de Ca la Pruna, una de les sepultures més antigues de la població F Baltà La població de Pals té escampades pel seu emplaçament diverses sepultures Al turó de Pals hi ha tombes excavades a la roca d’èpoques molt diverses Tot i que sigui difícil d’assegurar, possiblement hi ha sepultures que hom pot datar des de l’època visigòtica fins cap a l’any 1000 Potser una de les sepultures més antigues és la situada davant Ca la Pruna de Pals, a l’entrada actual de la població vella És de planta rectangular i orientada de llevant a ponent Té una longitud de 160 cm i una amplada de 36 cm…

Situació Molí hidràulic fariner situat a la riba del Sió, sota el poble de Castellnou d’Ossó ECSA-J Bolòs Molí situat a la riba dreta del riu Sió, sota del poble de Castellnou d’Ossó Mapa 33-14 360 Situació 31TCG457257 Si seguim la carretera L-303 que va d’Agramunt cap a Cervera, un cop a Castellnou d’Ossó, hem de travessar el riu i ja veurem les restes del molí al peu de la població Molí Es tracta d’un molí hidràulic fariner, format per un edifici, on hi havia el carcabà, la sala de les moles i, al damunt, les dependències per al moliner També era part del conjunt de construccions del molí…

Situació Vista de l’església des del sector sud-oest ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a 7, 5 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig Mapa 34-12291 Situació 31TCG511600 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que comença a Sant Andreu del Puig i passa per les cases de Larà i el mas Ramoneda Seguint amunt aquesta pista s’arriba al mas de Vilarubla, on enllaça amb una altra pista que porta fins a Cortiuda, al terme de Peramola JAA Història Hom té notícia escrita del lloc de Ramoneda des de l’any 1092, quan és…