Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Santa Maria d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Porta d’entrada situada a la façana sud, precedida d’un petit porxo ECSA - J Boix Aquesta església és situada al petit llogaret d’Aguascaldas, a la riba dreta del Rialbo Mapa 31-10 212 Situació 31TBG898992 S’hi accedeix per la carretera C-139 A l’altura de Campo cal agafar el trencall que porta a la carretera de les Viles de Turbó Aleshores, vora el quilòmetre 5, cal prendre un branc, a mà esquerra, fins arribar a Aguascaldas JBP Història D’antuvi el lloc d’Aguascaldas restà vinculat a Sant Pere de Taverna, fet que perdurà fins al segle XIX Al llarg del temps la seva…
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat inclòs dins…
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
alumne | alumna
Educació
Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dóna, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn), deixeble, escolar, estudiant, educand.
En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en compte aquestes…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de…
Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer es degué construir al principi del segle XII, una vegada conquerida la ciutat de Balaguer i el seu terme Vallfogona era un lloc de l’antic terme de la ciutat de Balaguer De fet, durant molt temps l’església de Vallfogona constarà com a subjecta a la parròquia de Santa Maria d’Almatà, de Balaguer, més tard traslladada a Santa Maria Major La notícia més antiga sobre aquest temple és del 1163, en un judici i una convinença establerts entre el bisbe Bernat Roger i els canonges d’Urgell i el prepòsit i els canonges de…
Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera Inicialment fou sufragània de la parròquia de Piera i passà posteriorment a dependre de la de Cabrera, fins que en temps moderns adquirí la titularitat parroquial Les primeres notícies del castell de Piera corresponen a l’any 955, en què Duran i Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia, on anomenen Piera Apiaria El lloc i l’església es troben esmentats per primera vegada l’any 1184, data de la consagració de l’església de Santa Maria de Piera, ja…
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…