Resultats de la cerca

La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960

Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc

Cursà la carrera de piano, com a alumne lliure, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà a l’École Normale de París amb Luis de Moura Castro i Aquiles Delle Vigne, a l’escola superior de música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i al conservatori Richard Strauss de Munic El 2006 obtingué el primer premi en la 52a edició del concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona Ofereix concerts per tot Europa

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol

Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona

Fou fundada el 1965 per Fèlix Maria Pareja i Casañas , el qual n'és el secretari des del començament, i té la seu a Madrid Té creades seccions a d’altres ciutats Als Països Catalans n'hi ha a València i a Barcelona aquesta, des de la creació de l’AEO Celebra un congrés científic cada any i publica anualment el Boletín de la Asociación Española de Orientalistas Ha iniciat també una collecció de llibres d’especialització

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928

Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull

Les restes de la casa forta de la Boadella i de la seva capella, dedicada, sembla, a sant Miquel, són situades a la vall de Fígols Tan sols hem trobat un esment d’aquest indret, de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat “in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix …” L’any 1860, dins del terme de Fígols, consta la masia de Boadella

Aquesta desconeguda església apareix esmentada en un document datat l’any 1022 en què el bisbe d’Urgell Ermengol i els canonges de Santa Maria permutaren un hort amb el sacerdot Seniofred al comtat de Cerdanya, al territori del Baridà, “ in apendicio Sancti Genesii, prope ipsa ecciesia, in locum que vocant ad ipsos Torrentes ” Les afrontacions aportades pel document no permeten la identificació d’aquesta església, que molt bé podria fer referència a Sant Genís del Quer Foradat