Resultats de la cerca

La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…

Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…

Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…

S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…

Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1931 , Terrassa 1932 Acondicionamiento Tarrasense Acondicionamiento Tarrasense 1906-1956 , Terrassa 1956 Aguiló, T, i Companyia El Cicerone Mosaico industrial noticiero para 1882 á 1883 , Barcelona 1882 Agustí i Cullell, J Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor IEC, Barcelona 1983 Ajuntament de Lleida Álbum de Lérida y el Valle de Arán , “Ediciones Catalonia”, Barcelona 1924 Ajuntament de Terrassa Terrassa, 100 anys teixint ciutat , Barcelona 1992 Albareda i Salvadó, J La…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis d’Argelaguer E, Montagut N i W, Sant Joan les Fonts SW, Santa Pau S i Sant Ferriol S i SE El territori que es troba a la dreta del Fluvià és accidentat per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, dels quals davallen els torrents de Ca n’Illa i de Miana límits SW i SE, respectivament Hi ha una font d’aigües sulfuroses vora el límit del terme amb Argelaguer El sector septentrional, a l’esquerra del Fluvià, és planer i s’hi localitzen la població i els conreus El municipi comprèn, a més del poble de Sant…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…

Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…

Cursà estudis de dret i economia i treballà com a funcionari El 1978 ingressà al PSOE i a la UGT , i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que revalidà en 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003 Ocupà també la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1988, 1993 i 1997 i les vicepresidències segona 1987-99 i primera 1999-2003 i la presidència 2003-04 de la Diputació de Barcelona A l’interior del PSC ha estat successivament primer secretari del Baix Llobregat, membre del Consell Nacional 1980, de la…

Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…