Resultats de la cerca

Consideracions generals Elements principals d’un canyó submarí D Amblàs i M Canals Lluny de ser monòton, com hom creia fins fa unes dècades, el relleu submarí és tan o més accidentat que el terrestre Així, al fons del mar hi ha grans serralades i fondalades, i també muntanyes aïllades i valls de dimensions iguals o superiors a les principals valls de les terres emergides De valls submarines, com a terra, n’hi ha de diferents tipus, segons llur gènesi i característiques morfològiques A les latituds altes són comuns els solcs glacials, no només a terra sinó també a mar Davant de les grans…

Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…

La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…

El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…

Les societats es relacionen amb la festa de manera canviant Hi ha festes que mantenen un lligam amb el passat remot, amb els nostres predecessors, i la seva continuïtat, bé que en molts casos transformada, parla d’un seguit de generacions que han vist en aquella fórmula festiva una interpretació d’ells mateixos i de la pròpia història Però no sempre és així Les generacions presents van creant festes per donar resposta a les necessitats socials que sorgeixen Imatge de l’inici de la processó nocturna del 1999 en homenatge a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de Vimbodí, que té lloc només…

Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des del costat sud-oriental J Pagans - TAVISA La vila de Sant Joan de les Abadesses, nom que des del segle XI reemplaçà el primitiu de Sant Joan de Ripoll, es troba a la confluència del riu Ter amb la riera d’Arçamala Centra la població el monestir Mapa 256M781 Situado 31TDG413762 Història La fundació El monestir de Sant Joan de les Abadesses, inicialment conegut com Sant Joan de Ripoll, fou fundat vers l’any 887 pel comte Guifré el Pelós i la seva muller Guinedilda, per tal que fos el lloc de formació i constituís el patrimoni de la seva…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…

Vista aèria del monestir dels del costat de llevant amb el raval de Sant Pere al fons i l’església de Sant Nicolau TAVISA El monestir de Sant Pere de Galligants és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, al nord de la catedral, a la riba esquerra del riu Galligants, fora del perímetre del primitiu recinte murallat Mapa L39-13334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquest monestir es troba a l’entrada de l’antiga vall Ombrosa, per la qual discorre el riu Galligants, entre la muntanya de Montjuïc, anomenada pels documents com la Barufa, i la costa on és situada la catedral En els…