Resultats de la cerca

Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador 1875 al mateix museu el fa…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, Ada Cecchi Més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on fou alumna de Lucette Descaves i de Jean Hubeau Formà duo amb la seva germana Katia i també ha tocat amb els percussionistes Jean Pierre Drouet i Sylvio Gualda, el violinista Agustin Dumay, els violoncellistes Frédéric Lodéon i Lynn Harrell i el clarinetista Richard Stoltzman Ha estrenat obres de L Berio i Ph Boesmans i ha efectuat nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a piano KV 242 i KV 365 de WA Mozart, amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el…

El terme coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília Aquest lloc apareix documentat per primer cop en el llistat de parròquies del bisbat de Vic a mitjan segle XI L’any 1072 hi ha notícia d’un personatge anomenat Guillem Sanç de Sorerols, però no és fins el 1086 que aquest castell apareix esmentat Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona Van ser feudatàries d’aquest castell les famílies Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres L’any 1587 el…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília…

Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303 Esdevingué rei en…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia,…

Classificat com a conjunt històric, hom hi celebra actes patriòtics, tradicionalment circumscrits a l'independentisme radical, amb poca o nulla representació institucional, molt especialment en les celebracions de l' Onze de Setembre El 1999 la Generalitat declarà el lloc bé cultural d'interès nacional i el 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714, amb un peveter i una làpida amb els versos de Frederic Soler "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor" Des de l'abril del 2002, l'associació…

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont Lorena per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc La part de la comunitat catalana es dispersà alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels…