Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
Els pobles i les nacions
La diversitat de pobles i nacions del planeta és d’una gran extensió, difícilment representable en un sol mapa amb tota la seva complexitat Parlem de pobles i nacions perquè, si bé el concepte de nació és fàcilment aplicable a unes determinades comunitats, especialment a Europa, amb unes característiques específiques, aquest mateix concepte esdevé inaplicable per a explicar altres realitats de pobles amb trets identitaris ben evidents, però entesos sota uns altres paràmetres Aquest mapa de pobles i nacions no pretén, doncs, equiparar realitats tan diverses, sinó simplement fer una aproximació…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
La dansa
La dansa és una de les arts més antigues i, probablement, una de les de més abast universal, tal com queda reflectit en aquest mapa, en el qual hi ha referències de gairebé tots els indrets Juntament amb la música, constitueix l’inici de les manifestacions artístiques humanes Ballaven els pobles primitius i ballen els pobles més evolucionats trobem danses tradicionals o folklòriques danses cerimonials, religioses o laiques danses sòbries o espectaculars, individuals o de conjunt Sobre els seus orígens hi ha diverses teories Per a uns, l’aparició de la dansa respon a l’instint de conservació…
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
Un poeta de la Šarqiyya: Ibn al-Zaqqāq
Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…
SEAT: conflicte permanent i solidaritat obrera
Augment de vendes i creixement de la plantilla de SEAT 1961-1976 L’any 1941, poc després d’acabada la Guerra Civil, el règim havia creat l’Instituto Nacional de Industria El 1949, aquest organisme va signar un contracte per a fabricar cotxes a Espanya amb el major grup industrial italià Fabbrica Italiana Automobile Torino FIAT El fruit d’aquesta relació, que es va perllongar durant trenta anys, va ser la Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA SEAT, creada el 1950 L’autoritarisme i la disciplina de l’empresa —cal recordar que el seu staff de direcció fins els anys setanta el van formar…
Estornell vulgar
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…
Supressió de la confederació catalanoaragonesa, confiscacions i exilis
El desenllaç de la guerra de Successió és perfectament visible amb el mapa d’Europa i d’Amèrica del Nord, que configuraren els tractats d’Utrecht i Rastatt Els aliats, excepte els quatre estats hispànics de la confederació catalanoaragonesa, en sortiren especialment beneficiats El projectat eix borbònic París-Madrid no es consolidà L’ocupació militar borbònica va anar seguida de la decisió política de fer desaparèixer els quatre estats de la confederació Això va significar, en primer lloc, l’exili d’unes 30000 persones, els béns de les quals van ser requisats per les noves autoritats…
Edifici de Puig Alt (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…
Els monuments romànics del Capcir
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó El Capcir és una comarca no gaire gran, formada per un altiplà envoltat, a llevant i a ponent, de muntanyes que sobrepassen els 2000 m d’altitud Ja abans de l’any 1000, aquest territori muntanyós era repartit entre els termes de diversos llocs de poblament Bàsicament els nuclis d’hàbitat eren al fons de la plana capcinesa, on hi podia haver els conreus, i a les muntanyes, pasturatges i boscs Algunes d’aquestes pastures no tan sols tenien, però, una importància local, ans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina