Resultats de la cerca

Situació Interior de la nau des de la capçalera R Viladés L’església es dreça a la plaça de Sant Joan, situada al casc antic de la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Història Situada dins el recinte urbà de la ciutat de Berga, no fou mai església parroquial i cal pensar que des de la seva construcció fou una capella particular La primera notícia documentada és de l’any 1220 el cavaller Bernard de Saga cedeix al comanador de l’orde de l’Hospital de Sant…

Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…

Situació Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia ECSA-I Estany L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG664166 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Història El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic,…

Situació Aspecte que ofereix avui dia aquesta interessant esglesiola, a desgrat d’estructures adossades que n’alteren el primitiu volum ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere Sasserra presideix un petit llogaret situat al nord-est de Biosca És al costat de la masia anomenada el Mas Mapa 34-13 329 Situació 31TCG675379 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de Biosca en direcció nord i es dirigeix a Lloberola A uns 4 km cal desviar-se a l’est fins a arribar després d’uns 3,5 km al petit nucli de Sant Pere Sasserra XSB Història Aquesta parròquia fou una dependència del monestir de Sant…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església parroquial de Sant Martí de Dosquers, és al centre de l’antic municipi de Dosquers, el qual l’any 1969 fou agregat al de Maià de Montcal És un terme força petit, ocupat per un bosc d’alzines i roures, pasturatges i conreus de cereals i llegums, el qual es troba a la riba esquerra del Fluvià, a l’indret de la seva confluència amb el Ser, que hi aflueix per la dreta Mapa 257M781 Situació 31TDG798717 Per anar-hi cal agafar la carretera d’Olot a Figueres, que passa per Argelaguer…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’…

La papallona del barrinador del gerani té les ales de color marró, amb una fímbria blanca als marges la cara inferior és escacada de marró i blanc Les ales posteriors tenen una cueta molt característica Víctor Sarto El barrinador del gerani Cacyreus marshalli , originari de l’Àfrica sud-oriental, és una papallona de vol diürn, de la família dels licènids Fou introduïda a l’illa de Mallorca, possiblement el 1985 o el 1986, tot i que no s’informà de la seva presència fins al novembre del 1989 L’any 1992 ja havia envaït Menorca i Eivissa, i el 1993 se’n van començar a trobar focus a la…