Resultats de la cerca
Es mostren 950 resultats
música d’Elx
Música
Música desenvolupada a Elx (Baix Vinalopó).
Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la…
música de Luxemburg
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Luxemburg (Luxemburg).
Un dels centres musicals més importants del territori de Luxemburg durant tota l’Edat Mitjana fou l’abadia d’Echternach, fundada el 698 Al segle X hi nasqué una escola on la música era una de les matèries més importants D’Echternach s’han conservat diversos manuscrits, entre els quals un antifonari del segle X Pel que fa a la música profana, les primeres notícies són del segle XIII i parlen de la presència de ministrers, com Jacques Bretex El 1603 els jesuïtes obriren a Luxemburg una escola en la qual es representava periòdicament un drama festivum mixtum musica , amb orquestra i…
música de Saragossa
Música
Música desenvolupada a Saragossa (Aragó).
En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi…
premis Emmy
Cinematografia
Premis concedits anualment des del 1948 per l’Acadèmia Nacional de Televisió, Arts i Ciències dels Estats Units, que té la seu a Nova York, a les millors mostres televisives en diversos apartats: comèdia, drama, musical, infantil, actor, actriu, entre altres.
Hi ha tres categories la nacional, per a produccions de cadenes dels EUA en llengua anglesa la internacional, per a producció de països estrangers i la hispana, per a produccions de cadenes dels EUA en llengua castellana
Woyzeck
Literatura alemanya
Drama de l’escriptor alemany Georg Büchner, que deixà fragmentari, i que fou publicat el 1879 (per un error de lectura de l’editor, l’obra aparegué com a Wozzeck, títol que utilitzà Alban Berg per a la seva òpera).
Narra la vida dissortada del soldat Franz Woyzeck, personatge bo i senzill, però dèbil, de qui tothom abusa la seva companya l’enganya amb el camperol, aquest es burla cruelment d’ell, així com tots els companys, i el metge l’utilitza per als seus experiments Enfollit, mata la dona, i ell mor també tràgicament L’obra ha estat portada al cinema per Werner Herzog 1979
Il Trovatore
Portada del llibret de l’òpera Il Trovatore
© Fototeca.cat
Música
Òpera, en quatre actes, de G.Verdi, amb text de S.Cammarano, basat en el drama El trovador
, d’A.García Gutiérrez, relativa a un episodi imaginari de la guerra entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera.
Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…
El mitjà de comunicació més antic: el teatre
Com es pot traçar la història del teatre Quan passem un vespre a casa, amb els amics, és fàcil que a algú se li acudeixi de proposar el joc d’“endevinar pellícules” Aleshores s’aparten cadires i s’enretira la taula per crear un espai per a la representació, mentre dues persones se separen del grup per triar el títol famós que caldrà representar i per decidir com serà la posada en escena Mentrestant, els presents s’han agrupat en actitud expectant, i esperen l’aparició dels dos mims Tothom està preparat per a endevinar, en els gestos dels actors, el títol secret I el qui l’encerta primer, tria…
Agustí Villaronga i Riutort
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
,
Isabel Coixet i Castillo

Isabel Coixet i Castillo (2010)
© Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Realitzadora i guionista cinematogràfica.
Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit 1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina