Resultats de la cerca

Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Consideracions generals sobre els sòls dels Països Catalans Els inventaris i la cartografia Els inventaris i l’estudi de la distribució dels sòls en el paisatge són treballs encaminats a un millor coneixement del medi natural, els quals permeten determinar la seva potencialitat i serveixen de base per a la planificació del desenvolupament i l’ordenació del territori en general La importància atorgada per alguns països als mapes de sòls és elevada i ve d’antic Així, la memòria que s’illustra 1924 duu un exordi que diu "D’aquesta memòria se n’imprimiran 10 500 còpies, de les quals 1500 seran…

Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona deRiucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de…

La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…

Situació i presentació El municipi de Tivenys, de 53,54 km 2 , s’estén per la riba esquerra de l’Ebre, al N de la comarca entre les Muntanyes de Cardó i el riu Limita al N amb Benifallet, amb el qual li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al S amb Bítem Tortosa, del qual el separa el barranc de la Buinaca a l’E s’estén per l’espai que va del riu fins a la carena de serra del Boix, darrere la qual hi ha el gran terme del Perelló, mentre que a l’W l’Ebre el separa de Xerta El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits El de la part alta, de roques calcàries,…

Situació Enigmàtica construcció, que s’alça en un turó al nord de Fraga ECSA - J Bolòs La peculiar construcció anomenada torre del Pilaret de Santa Quitèria és situada sobre un turó a pocs quilòmetres al nord de Fraga, vora la riba esquerra del Cinca i a poca distància d’un poblat ibèric del mateix nom i de la Villa Fortunatus Mapa 31-15 387 Situació 31TBG764048 Per a arribar-hi cal agafar des de Fraga la carretera A-1234 en direcció nord Un cop fets uns 5 km, hom veu a la dreta de la carretera la construcció del Pilaret de Santa Quitèria Per a accedir-hi des de la carretera s’ha de seguir un…

Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…

Situació Aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta fortalesa andalusina, amb el poble de Santa Linya als seus peus ECSA - J Giralt El castell de Santa Linya és situat en el gran turó que domina tot el nucli urbà Mapa 32-13327 Situació 31TCG177442 El poble de Santa Linya és a 6 km de les Avellanes, per on passa la carretera L-904 de Balaguer a Tremp Per a anar al castell cal prendre un caminet que surt des de l’església parroquial de Santa Maria i que porta fins al cim del turó JGB Història El castell de Santa Linya era originàriament un hisn islàmic que formava part de la línia…