Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…
L’esport, entre el negoci, l’espectacle i la política
Parlar d’esport a Catalunya és parlar, inevitablement, del Barça Tota la resta d’activitats, tots els altres clubs, les potents iniciatives que es donen en esports minoritaris i en la base de la pràctica física, corren el risc de quedar arraconats davant la supremacia mediàtica del FC Barcelona El president Joan Laporta i Estruch, poc després de la seva elecció, l’any 2003, ho deia així «Jo crec que a Catalunya, el Barça és la institució esportiva més important i que, a més, té una projecció mundial, i crec que és bo per al país que el Barça assumeixi aquesta funció, i més quan encara no…
la Cellera de Ter
la Cellera de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la dreta del Ter, límit septentrional del terme fins a la seva confluència amb la riera d’Osor, límit sud-oriental.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…
La paleontologia
Còpies en guix dels «Würzburger lügensteine» 105-110 mm d’altura, els falsos fòssils que Johann Beringer figurà en la seva extensa obra « Lithographiae Wirceburgensis » 1726 ignorant que es tractava d’un intent deliberat dels seus collegues universitaris de desacreditarlo Quan se n’adonà, Berlinger va comprar tots els exemplars del seu llibre que va poder i els va destruir, per la qual cosa l’obra esdevingué una de les curiositats més singulars de la literatura paleontològica Jordi Vidal / MGB La paleontologia és una ciència que estudia els fòssils com a elements per a entendre la vida en el…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…
escàner

Esquema de funcionament d’un escànner emprat en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics més el negre, a partir d’un original en color
© Fototeca.cat
Tecnologia
Nom genèric atribuït a una sèrie d’aparells de naturalesa i aplicació molt diversa que tenen en comú, però, el fet d’aplicar una tècnica d’exploració sistemàtica basada en l’escombratge (en anglès: scanning) d’un determinat objecte amb un feix de llum.
Aquest feix de llum blanca o coherent, pot ser de raigs X, d’electrons, etc, el rebot del qual és captat per un detector, és transformat en senyal elèctric digitalitzat i, després d’ésser tractat per un ordinador, és convertit en una imatge transformada de l’objecte original Entre altres aplicacions d’aquesta tècnica, hom l’empra en els analitzadors cromàtics d’escombratge , utilitzats en arts gràfiques per a produir directament fotolits dels tres colors bàsics a partir d’un original de color, i també en la tomografia axial per ordinador, procediment de diagnosi que permet d’obtenir imatges…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina