Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
Castell de Cas o les Torres de Cas (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del lloc de Cas, amb el castell i l’església de Sant Jaume ECSA - M Catalán Castell situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús, que limita per la banda meridional la vall d’Àger Mapa 32-13327 Situació 31TCG172490 Des de la collada d’Àger, si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, surt a mà dreta una pista en força bon estat que, en uns 3, 5 km, porta, tot seguint la carena, fins al costat del castell JBM-FFLl Història El primer esment sobre Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de l’any 1054, atorgada…
Torre o castell dels Masos de Millà o dels Moros (Áger)
Art romànic
Situació Torre d’origen islàmic reaprofitada en època cristiana ECSA - J Bolòs Restes d’un possible castell situades al cim d’un turó 878 m, indret dominant sobre l’altiplà no gaire abrupte que hi ha entre les muntanyes de Millà, la vall d’Alberola i la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG093478 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, hem de girar a mà esquerra i agafar la de Tartareu Molt poc després cal anar cap a la dreta, travessar Vilamajor i continuar uns 6 km fins a arribar als Masos de Millà En una cruïlla, abans d’arribar a Sant Romà, cal girar a l’esquerra fins…
Castell d’Alforja
Art romànic
Situació Probable basament d’una torre situat dins el nucli del poble d’Alforja, a la plaça del Castell ECSA - J Bolòs Les poques restes d’aquest castell es troben dins el nucli urbà del poble d’Alforja, a la plaça del Castell Actualment, correspon a una illa de cases de la part alta del poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF304643 Per a arribar a Alforja des de Reus, cal prendre la carretera N-420 i tot seguit la carretera C-242 que s’enfila cap al coll d’Alfoija, passant per les Borges del Camp JJMB Història La història del castell i el terme d’Alforja és complexa per la presència de nombrosos…
Casa forta de la Torre de la Carrova (Amposta)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta fortificació, del segle XIII, restaurada fa pocs anys ECSA - J Todó Aquesta fortificació és situada al cim d’un petit turó, a la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 3 km d’Amposta Davant seu, a l’altra banda del riu, hi ha el castell o torre de Campredó Mapa 32-20 522 Situació 31TBF943132 Des d’Amposta, hem de seguir la carretera que passa per la vora del canal de la Dreta de l’Ebre i va cap a Vinallop i Tortosa La fortificació és al costat de la carretera VAB-MVP-JBM Història El nom de la Carrova apareix documentat per primer cop l’any 1150 en el document de…
Ceràmica andalusina de Tortosa
Art romànic
Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…
Castell de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell de la bestorre o edificació circular de l’extrem est del castell EFS El castell de l’Aguda és situat al cim d’una muntanya que s’alça a la banda nord de la vall del Llobregós, sobre la població de Torà, on conflueixen les rieres de Llanera i de Cellers amb el Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG6733123 Si seguim la carretera C-1412 que va de Torà a Ponts, a 1 km de la primera població surt a mà dreta una pista de terra que s’enfila fins al veïnat de l’Aguda JBM Història La primera menció del lloc de l’Aguda data de l’any 1024, en què en un judici celebrat a…
Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja (Cervera)
Art romànic
Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…
Els esciènids: corballs i reigs
Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…
El seguiment de rapinyaires per satèl·lit
Exemplar juvenil de falcó de la reina Falco eleonorae marcat amb un emissor per satèllit a les illes Columbrets Malgrat la mida aparentment gran representa un 3% del seu pes, l’emissor no interfereix en el seu comportament i permet estudiar l’intercanvi d’exemplars entre les diferents colònies de cria de la Mediterrània, un aspecte molt poc estudiat fins ara Vicente Urios El seguiment d’ocells per satèllit és una tècnica que permet la localització de l’exemplar al qual s’ha collocat l’emissor, a qualsevol punt del planeta i al llarg de tota la vida de l’individu El conjunt d’ocells que es…
Els saures: sargantanes, llangardaixos i afins
Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina