Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Oriol Maspons i Casades

Autoretrat d’Oriol Maspons
© Oriol Maspons
Fotografia
Fotògraf.
Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici Arte visigodo en España , de Pere de Palol La…
José María Merino
Literatura
Poeta i novel·lista castellà.
Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981, La orilla oscura 1985, premi de la Crítica, El centro del aire 1991, Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes, Los invisibles 2000, El heredero 2003, La sima 2009, El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013, Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles…
Volta Ciclista a França
Esport general
Cursa ciclista per etapes que recorre França, coneguda també amb el nom francès de Tour.
Es disputà per primera vegada l’any 1903, organitzada pel diari parisenc L’auto , bé que més endavant l’organització quedà a càrrec d’una comissió especial Només deixà de disputar-se en els períodes de les dues guerres mundials És la més antiga i la més prestigiosa de totes les voltes ciclistes Els guanyadors de la prova es vesteixen amb un mallot groc Els ciclistes que més vegades l’han guanyat han estat Jacques Anquetil 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, Eddy Merckx 1969, 1970, 1971, 1972, 1974, Bernard Hinault 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, Miguel Indurain 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, l’únic…
Vicent Ballester i Aparicio
Música
Baríton valencià.
S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…
Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid
Música
Formació creada el 1987 per iniciativa de la Consejería de Cultura de la Comunidad de Madrid.
Miguel Groba en fou el director fins al juny de l’any 2000, que José Ramón Encinar en prengué el relleu Des de la seva fundació, la difusió de la música dins i fora de la comunitat madrilenya ha estat el seu principal objectiu, el qual ha aconseguit gràcies al cicle permanent de concerts que ofereix a l’Auditori Nacional d’Espanya, les seves collaboracions al Festival de Tardor de Madrid, els festivals Mozart i Andrés Segovia, el cicle de cambra de l’Auditori Nacional i les nombroses actuacions que ha realitzat a les principals sales del país Palau de la Música de València,…
Orquestra Simfònica d’Euskadi
Música
Orquestra creada el 1982 sota els auspicis del Departament de Cultura del Govern Basc.
El seu primer director fou Enrique Jordá 1982-84, seguit posteriorment per Maximiano Valdés 1985-86, Mathias Kuntzsch 1987-89, Miguel Ángel Gómez Martínez 1989-93 i Hans Graf 1993-96 Del 1996 fins a la temporada 2000-01, Gilbert Varga i Mario Venzago foren els responsables de la direcció artística A partir de la temporada 2001-02 C Mandeal substituí M Venzago A més de la temporada d’abonament a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona, la Simfònica d’Euskadi fa concerts didàctics i nombrosos enregistraments discogràfics Ha participat també en prestigiosos festivals, com el…
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català Sinopsi En l…
Claudia Piñeiro
literatura castellana
Escriptora argentina.
Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…
Rafael Andreu i Guerrero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament…
Geraldine Chaplin
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana, filla de Charles S. Chaplin.
Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To Walk with…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina