Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…
Porrera
Porrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Limita amb Pradell de la Teixeta SE, Falset S, Gratallops W, Torroja del Priorat NW, Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant N i Alforja E, aquest terme pertanyent a la comarca del Baix Camp Comprèn gairebé tota la vall del riu de Cortiella, que neix al municipi veí d’Alforja i corre transversalment de llevant a ponent fins a la seva desembocadura al riu de Siurana, que travessa l’extrem occidental del terme De les muntanyes de la serra del Molló, alineació parallela a la de Montsant que fa que el sector N del terme sigui accidentat amb alçades màximes…
Anglès

Anglès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat a la riba dreta del Ter i de la riera d’Osor, tributària d’aquell.
Situació i presentació Limita també amb els municipis d’Osor W, Brunyola S i SE i Bescanó E, aquest últim pertanyent a la comarca del Gironès A la banda de ponent el territori és accidentat pels contraforts del massís de les Guilleries, que en aquest indret culminen a la muntanya de Santa Bàrbara, de 854 m d’altitud, a l’extrem SW del municipi Una gran part del sector muntanyós és cobert de boscos de pins, alzines, roures i castanyers, i a la vora del Ter abunden les plantacions d’arbres de ribera El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Anglès, diversos veïnats com el del Cuc, el de la…
Aquitània

Evolució històrica d’Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…
Pearson: la realització d’un projecte industrial
El 25 d’agost de 1911 es va constituir a Toronto la Spanish Securities Co Limited, propietària de concessions, drets i projectes relacionats amb negocis elèctrics i de tramvies radicats a Barcelona Un any després es crearen, a la mateixa ciutat, el Grup Barcelona Traction, i Regs i Forces de l’Ebre Passats un parell de mesos, Securities percebé els vint-i-cinc milions de dòlars emesos pel Grup Barcelona Traction, més 750 000 lliures en obligacions i vuit milions de pessetes en obligacions de Ferrocarrils de Catalunya SA, a canvi de les seves concessions i projectes a la província de Barcelona…
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…
Maçanet de Cabrenys

Edifici de la Unió Maçanetenca, a Maçanet de Cabreys (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de…
Pontons

Els Molinots, a Pontons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes 914 m fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna Anoia i el de Querol Alt Camp, i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll 818 m i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia Alt Camp A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
vapor
Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de vapor.
Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina