Resultats de la cerca

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà  El cel dins la memòria  premi…

Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer fou el membre…

Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys cinquanta Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly La formació canvià a mitjan anys vuitanta amb la incorporació de Dani Nello saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996, Jorge Rebenaque teclats i Sergi Manobens baix El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal , Mediterráneo o Bajo la luz de la luna Seguiren En cuerpo y alma 1990, Tiempos de rock'n'roll 1991, La rosa y la cruz 1993, Esto es…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres, Tieta estr…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…

Estudià a Aquisgrà, on el 1940 debutà com a primera Flor a Parsifal i poc després interpretà el paper d’Octavian a El cavaller de la rosa , de R Strauss En 1942-44 treballà a Duisburg i més tard, des del 1946 fins al 1972, formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín Allí intervingué en l’estrena alemanya de Peter Grimes , de B Britten, i hi representà diversos papers d’òperes de CM von Weber, G Verdi, WA Mozart i R Wagner Cantà successivament a Bayreuth, Londres, Hamburg, Viena i Salzburg, ciutat aquesta darrera on es presentà el 1952 El 1957, a la Metropolitan Opera House de…

S’inicià en la música a la seva ciutat natal, i posteriorment estudià a Munic i Milà Efectuà el seu debut com a mezzosoprano en un recital ofert a Stuttgart el 1923 Ja com a soprano, el 1928 debutà en l’òpera a Aquisgrà Fou membre de la companyia de l’Òpera de Dresden 1930-36, on s’especialitzà en papers per a soprano dramàtica Entre el 1933 i el 1942 interpretà a Bayreuth els grans personatges wagnerians escrits per a la seva tessitura El 1936 s’incorporà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el 1944, i del 1945 al 1952 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart Tot i la seva…

Estudià composició a Zagreb, on es diplomà 1952, i més tard a París amb Olivier Messiaen i a Friburg amb Wolfgang Fortner Participà en els cursos de Darmstadt El 1960 fundà la Biennal de Nova Música de Zagreb, que després presidí Del 1970 al 1972 impartí classes de composició al Conservatori de Düsseldorf, i del 1973 al 1989, a l’Escola Superior de Música de Stuttgart La seva vasta producció sembla eclèctica, però, segons Kelemen, es tracta de “fenòmens musicals primordials arquetips que reapareixen sempre sota diversos embolcalls”, amb un gran domini de les estructures polifòniques i una…

De pare italià i mare austríaca, començà els estudis musicals a l’escola del seu pare a Viena, i els continuà al conservatori de la ciutat amb Ottokar Sevcik A nou anys feu la seva primera aparició en públic i quan en tenia catorze fou convidada pel director Arthur Nikisch a tocar en un concert amb l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Es perfeccionà a Viena amb Rosa Hochmann Debutà als EUA el 1921, amb un concert a Nova York Les seves actuacions a Alemanya s’interromperen el 1933 Prosseguí la seva carrera amb aparicions en totes les grans orquestres americanes i amb gires per…