Resultats de la cerca

Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai,…

Situació Vista interior de la capçalera de la nau amb l’antic embigat, renovat posteriorment l’any 1986 J Camp La capella de Sant Miquel es troba, totalment isolada, al caire del serrat que separa la vall de Besan de la Vall Ferrera Mapa 34-9 182 Situació 31TCH584115 Per anar-hi cal prendre el corriol que porta a Besan, que surt des de Can Felip, un gran casal que hi ha entre Araós i Ainet de Besan, a peu de carretera Quan s’arriba al cim del serrat, des d’on és baixa cap a Besan, cal seguir el serrat en direcció a llevant, on cal cercar la capella, molt amagada entre els arbres…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…

El topònim “Canyelles”, un dels llocs del terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, per sota del puig de Romanet —l’actual Turó Blau—, surt documentat d’ençà del 988 Canyelles era un indret recollit i amb abundància d’aigua no ens estranyi, doncs, que s’hi edifiqués una capella i que fos dedicada a l’apòstol Bartomeu Disposem, però, de ben poques mencions referents a l’esmentada capella Mossèn Mas enregistrà un parell de notícies documentals el primer esment correspon al 6 de març de 1095, quan Ramon Guifré i Adaleda empenyoraven a Ricart, Guillem i Ermessenda, per 100 sous d’…

L’any 1025 fou celebrat a Claret un solemne judici per l’adjudicació del seu castell Els contrincants eren tres germans que l’havien heretat del seu pare En el testament d’Arnulf, datat el 23 de juliol de 1040, aquest deixa, entre altres béns, els alous d’Oliola i de Solsona i el castell de Claret a sa muller Ponça i a llurs fills, sota la protecció i tutela d’Hug Bernat Tenim constància de la seva existència en un document de l’any 1139, en el qual Bernat de Claret dóna a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret i dels homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que…

Situació Tombes excavades a la roca situades vora Sant Genís de la Vall dels Horts Com hom pot observar, els blocs que les contenen s’han desprès J Galobart Es troben vora Sant Fruitós de Bages, cap el nord, al vessant de migdia, en un turonet, a poca distància del qual hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Genís de la Vall dels Horts, que nom als enterraments Long 1°53’10’ - Lat Hom hi pot anar prenent el camí que porta al mas Oliveres Aquest surt a mà esquerra de la carretera de Vic, tot just passat Sant Fruitós de Bages Cal seguir-lo més o menys 1 quilòmetre les…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del…

Situació Basament de l’extrem oriental d’aquest casal, avui totalment ensulsiat V Roca Construcció situada al costat nord de l’església de Santa Eulàlia de Pomanyons Podem pensar que tant l’església com la casa forta segurament estaven en relació amb un conjunt d’habitatges propers Aquesta construcció restarà colgada per les aigües del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG510481 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap a Polig i la vall del Rialb En arribar a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix el curs del riu pel marge dret i a 1, 5 km, al…

Situació Petita capella de la parròquia de la Régola, restaurada recentment ECSA - JA Adell La capella de Santa Eugènia és al cim del serrat que domina, pel S, el poble de la Régola Mapa 32-13327 Situació 31TCG182515 Per a anar-hi es pot fer el recorregut a peu des de la Régola o en vehicle tot terreny per una pista de 4 km que surt de la carretera d’Àger a Tremp, just abans d’un pont a uns 3 km de la Régola JAA Història Santa Eugènia de la Régola és una antiga capella o ermita dependent de la parròquia de Sant Julià de la Régola En el testament de Pere Exabel, cavaller, de l’any…