Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al Festival de…

Vida Començà estudis d’arquitectura i de periodisme Fou un dels dirigents del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona 1949-58, i també el creador i director del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1966-71, a més d’altres de privats i públics D’altra banda, creà, edità i dirigí la revista "Lumière" 1962-73 sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà, que també fou el butlletí del Cineclub de Perpinyà Aquesta publicació independent, crítica i ben documentada edità 65 números amb guions complets, dossiers treballats, estudis de vàlua i textos inèdits Com a crític de…

Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…

Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’allunyament d’àmplies…

Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905, Rafael Altamira 1912,…

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache 1958 i The Caretaker 1959, estrenada el 1960,…

Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’assaigs, L’…

És un cas insòlit dins la història de la literatura, ja que escriví el millor de la seva obra entre 50 i 70 anys Tanmateix, començà de molt jove la seva carrera literària el 1891 publicà els poemes titulats John Sherman and Doya En general, les seves primeres obres poètiques palesen influències prerafaelites, unides a abundants elements dels mites cèltics Bé que inicià la seva activitat literària a Londres, on la família s’havia traslladat quan ell tenia 8 anys, tingué molt aviat contacte amb la realitat irlandesa nacionalista i amb els seus defensors, com el periodista i escriptor George…

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…

Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…