Resultats de la cerca

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…

Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938

Creada el 1862 amb el fons del Rum’ancev Museum, posseeix una gran collecció de manuscrits i llibres rars de tema eslau Després del 1917 adquirí biblioteques confiscades i fou reorganitzada 1925 En desaparèixer l’URSS 1991 esdevingué la biblioteca central de la Federació Russa i adoptà el nom de Biblioteca Estatal de Rússia 1992, en substitució de l’històric Biblioteca Lenin de l’URSS Té uns 40 milions de volums i uns 450000 manuscrits Disposa d’una collecció de periòdics i revistes publicats en les 91 llengües de l’antiga URSS i en 156 llengües més

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis…

Es graduà a Osca 1746 A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu 1756, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat Escriví dos treballs d’interès Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 1786, juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña 1795, una de les primeres publicacions d’aquest tema

Fou metge militar durant la primera guerra Carlina Posteriorment exercí a Figueres, i més tard anà a Barcelona, on dirigí el diari El Cultivador  1848-51 i fou catedràtic de l’Escola de Botànica i Agricultura, creada per la Junta de Comerç de Barcelona, i de l’Escola Industrial de Barcelona, on pronuncià el primer discurs inaugural el curs 1851 Fou membre de la primera comissió científica de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Publicà obres de tema agrícola, com Lecciones elementales de botánica 1842, Catecismo de agricultura 1850 i Reflexiones acerca de los bancos…

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Format en diferents centres musicals europeus, la visita que el 1933 feu als Estats Units li obrí les portes a la composició de música per al cinema, encara que també compongué per al teatre i la ràdio La fama mundial li arrribà de la mà del conegut Concert de Varsòvia , utilitzat per al film Dangerous Moonlight WK Howard 1941, tema basat en una estètica postromàntica amb reminiscències de la música de S Rakhmaninov i A Kètelbey Altres contribucions musicals d’Addinsell per al cinema foren Fire over England BD Hurst 1937 i Waltz of the Toreadors J Guillermin 1962

Es llicencià a Barcelona el 1960 i fou professora a la Universitat Autònoma al principi dels anys setanta Immediatament després cursà estudis a Londres i a Columbia EUA, on es doctorà en economia el 1975 Especialitzada en l’estudi de la condició de la dona, professà en diferents universitats americanes i dirigí un programa de recerca sobre aquest tema a la Universitat de Cornell Fruit d’aquesta línia d’investigació són els seus estudis Mujer, economía y patriarcado durante el periodo franquista 1977 i Women and Development The Sexual Division of Labour in Rural Societies 1982

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació