Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica ,…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les…
Els colors de les pintures: Hipòlit Berrens
Hipòlit Berrens va fer colors per a les pintures La seva producció va destinada a aquesta fabricació, més que a les indianes A més, acabarà la seva vida donant-se a conèixer amb un projecte de reducció del mercuri, ben allunyat de les seves activitats industrials fins aquell moment En el fons, Hipòlit Berrens era més químic que industrial Els seus coneixements no li impedien de treballar amb elements ben diferents I és el que va fer A més, per a fabricar els seus colors utilitzava productes químics bàsics, més que matèries vegetals o minerals La seva fàbrica era a Gràcia, al torrent de l’Olla…
placa cel·lular
Biologia
En les cèl·lules vegetals, placa que es forma a partir del fragmoplast i que permet la separació de les cèl·lules filles originades en la mitosi.
És situada en el pla equatorial de la cèllula, perpendicularment a les fibres del fus acromàtic
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
genistoide
Botànica
Que té un aspecte semblant a la ginesta; es diu especialment dels vegetals llenyosos que fan poca fulla i que tenen les tiges verdes assimiladores.
lectina
Biologia
Nom genèric d’un grup de proteïnes vegetals que presenten activitat d’anticòs en les cèl·lules animals (produeixen hemoaglutinació) però que no tenen origen immunitari.
Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi
morfologia vegetal
Botànica
Part de la botànica que estudia l’estructura i la forma de les plantes i que inclou la citologia, la histologia i l’organografia vegetals.
dendroclimatologia
Geologia
Ciència que estudia el clima en relació amb el desenvolupament dels vegetals a través dels anells de creixement dels troncs, especialment els de les coníferes.
Els anys que les condicions han estat favorables els anells són més amples, i si no ho han estat, són estrets i poc continus Aquest sistema també és emprat en troncs fossilitzats, en els estudis paleoclimàtics
peroxisoma
Biologia
Vesícula de 0,5 a 0,8 μm de diàmetre propi de cèl·lules animals, per bé que darrerament han estat trobats també en cèl·lules vegetals.
El seu contingut és ric en enzims catalasa, uricasa, d -aminooxidasa α-hidroxioxidasa, entre d’altres La matriu del peroxisoma pot ésser homogènia o bé presentar en el centre una formació de tipus cristallí o paracristallí en la qual destaca la uricasa El seu origen ha estat relacionat amb el reticle endoplasmàtic, amb els mitocondris i amb els cloroplasts La seva funció ha estat relacionada amb el paper regulador que té sobre el metabolisme del colesterol Són coneguts també amb els noms d' uricosomes, microcossos i glicosomes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina