Resultats de la cerca

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…

Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la…

El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…

Estructurada en cinc llibres El siglo XVIII , El Alzamiento , Los prisioneros de Cabrera , Los refugiados i Liberales y serviles , abraça el període comprès entre els anys 1808 i 1814, marcat per la guerra d’Independència espanyola, o guerra del Francès, i les Corts de Cadis En el primer llibre, tal com indica el títol, s’analitzen els esdeveniments més importants del s XVIII amb relació a l’illa de Mallorca L’autor ofereix una visió del que suposà el decret de Nova Planta, que considera el fet històric més important dels darrers segles, per tal com l’Estat espanyol passà a ser…

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…