Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Esterházy de Galántha
Llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.
Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net d’aquest,…
José Peyró
Música
Compositor probablement aragonès.
Se sap que el 1701 exercí de músic a la companyia teatral de Josep Andrés, que actuà fins el 1703 a la Casa de les Comèdies de Palma, a Mallorca Entre el 1710 i el 1720 feu estades a Madrid, Granada i València, on se sap que compongué nombroses peces, especialment de caràcter teatral, molt marcades per l’estil, l’estètica i les tècniques de la música hispànica del segle XVII La seva obra, constituïda per comèdies, entremesos i actes sacramentals, superà la cinquantena de composicions Cal esmentar-ne El Jardín de la Falerina , El conde Lucanor 1661 -amb text de P Calderón de la Barca-, El…
Carlos d’Ordóñez
Música
Compositor i violinista austríac d’ascendència espanyola.
Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…
Jean-Pierre Rampal
Música
Flautista francès.
Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i actuà nombroses vegades a…
Universal Edition
Música
Editorial musical austríaca.
Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials musicals més…
Mieczyslaw Horszowski
Música
Pianista polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la seva figura,…
República Democràtica del Congo 2018
Estat
El 30 de desembre es van celebrar les eleccions presidencials i legislatives, ajornades diverses vegades —sense incidents destacats segons la Comissió Electoral Nacional Independent CENI—, per escollir el successor del president Joseph Kabila, al poder des del 2001 després de l'assassinat del seu pare, Laurent-Désiré Kabila En no poder presentar-se a la reelecció, Kabila va designar com a candidat Emmanuel Ramazani Shadary, del Front Comú pel Congo FCC, íntim collaborador seu i secretari permanent del Partit del Poble per a la Reconstrucció i la Democràcia PPED Kabila havia de…
Kenya 2014
Estat
Arran de l’atemptat de Mandera perpetrat per Al-Xabab, la policia va tancar quatre mesquites a Mombassa © Dreamstime El Tribunal Penal Internacional TPI va renunciar a jutjar, al principi de desembre, el president Uhuru Kenyatta per crims contra la humanitat comesos en els enfrontaments posteriors a les eleccions del final del 2007 La procuradora del TPI, Fatou Bensouda, va considerar que no disposava de proves de la responsabilitat de Kenyatta en els fets dels quals se l’acusava, malgrat que dos alts càrrecs kenyans més, el vicepresident William Ruto i Joshua Arap Sang, estan acusats pel TPI…
Windisch-Graetz
Llinatge noble, originari del comtat bavarès de Wolfratshausen, els membres del qual immigraren com a ministerials dels comtes d’Andechs a llur propietat austríaca de Windisch-Graetz.
El genearca conegut és el cavaller Wernardus de Graetz 1218, i, des que Windisch-Graetz fou donat al patriarca d’Aquileia 1251, el llinatge passà a la ministerialitat d’Aquileia, i després que el rei Otakar II de Bohèmia, com a duc d’Estíria que era, s’emparà de Windisch-Graetz, passà a la ministerialitat d’Estíria La genealogia històricament provada es remunta a Conrad von Windisch-Graetz mort el 1339, que era administrador a Estíria Els seus descendents, els germans Erasmus von Windisch-Graetz i Pankraz von Windisch-Graetz mort el 1591, foren creats barons del Sacre Imperi 1551 com a barons…
Josep Sancho i Marraco
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina