Resultats de la cerca
Es mostren 2413 resultats
Tabaquisme, problema sanitari
L’hàbit de fumar tabac és considerat per les autoritats i organitzacions sanitàries un dels problemes sanitaris més greus en els països desenvolupats Per als habitants d’aquests països, el tabaquisme és la principal causa de malaltia i de mort prematura que pot ésser evitada Tant és així, que el lema escollit per l’Organització Mundial de la Salut OMS per al Dia Mundial de la Salut de l’any 1980 dedicat a la lluita contra el tabaquisme fou "Tabac o Salut vostè tria" Segons l’OMS, l’hàbit de fumar ocasiona el 90% de tots els casos de càncer broncopulmonar, el 75% de les bronquitis cròniques i…
El que cal saber d’hemorràgies i xoc hemorràgic
Les hemorràgies externes, causades generalment per una ferida que afecta els vasos sanguinis, poden ésser molt espectaculars, però se solen detenir espontàniament o poden aturar-se eficaçment mitjançant mètodes simples, sense que la pèrdua de sang ocasioni cap trastorn Les hemorràgies internes, causades per la ruptura de vasos sanguinis que aboquen la sang a l’interior de l’organisme, solen ésser greus, ja que poden passar desapercebudes fins que ocasionen trastorns generals importants, com el xoc Es pot sospitar que una persona sofreix una hemorràgia interna si després d’un…
La família dels Garrigas
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pin i Soler, publicada el 1887.
Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anullats per la història Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novella havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano 1867, i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera…
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit…
Les serres de Busa i dels Bastets
La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
serra de Sant Llorenç del Munt
La Mola, el cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, coronada per l’antic monestir
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la Serralada Prelitoral Catalana, al Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac Sant Llorenç, de morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5-5,5 km, i orientada NNW-SSE, al Montcau 1057 m alt i a la Mola 1103 m alt, on s’assenta l’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt Aquesta carena, que es manté de 900 a 1000 m alt, separa el terme de Mura Bages del vallesà de Sant Llorenç Savall El sector de migjorn la Mola pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs Ripoll i la del…
Dèrmato-miositis
Patologia humana
Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les…
legitimitat
Sociologia
Autoritat generalment acceptada d’una persona o institució respecte d’una acció o de la presa d’una decisió per la seva part, que afecta la societat o un conjunt d’individus.
La legitimitat implica l’existència d’un consens suficient en l’assumpció d’aquesta autoritat i del seu poder perquè sigui acceptada o obeïda sense coacció Tanmateix, per exemple, un govern legítim per a uns pot ser també un govern illegítim o tirànic per a uns altres
infecció nosocomial
Patologia humana
Infecció produïda per microorganismes adquirits en un hospital, que afecta malalts ingressats per un procés diferent del d’aquesta infecció i que en el moment de l’ingrés no n’eren portadors.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina