Resultats de la cerca

Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…

Té per genearca Gilbert de Hamilton s XIII D’entre els seus descendents, que formaren diverses línies, cal esmentar James Hamilton mort el 1479, hereu de la línia primogènita, creat lord Hamilton 1445 i casat amb Maria, filla del rei Jaume II d’Escòcia James Hamilton mort el 1547, segon comte d’Arran, elegit regent d’Escòcia en morir Jaume V 1542 el parlament el declarà hereu del tron i governador del regne durant la minoritat de Maria I, i Enric II de França el féu 1549 duc de Châtellerault resignà la regència el 1554 James Hamilton mort el 1648, que rebé 1643 el ducat de Hamilton i el…

Pertanyent a una influent família d’origen àrab, el seu pare fou cofundador de l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU El 1964 es graduà a la Universitat de Malàisia en estudis islàmics i, posteriorment, inicià una carrera d’alt funcionari, entre d’altres, al Ministeri de Cultura 1974-78 Des del 1978 fou diputat de l’ONMU i, sempre sota el mandat del primer ministre Mahathir Mohammad, fou successivament ministre d’Educació 1984-86, Defensa 1986-87 i Afers Estrangers 1991-99 El 1999 fou nomenat vice-primer ministre fins a la dimissió de Mahathir 2003, al qual succeí en el…

El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou acabada fins deu…

Net de Francesc Cambó i Batlle , es doctorà en dret i fou professor en l’especialitat de dret internacional privat a les universitats de Navarra, Barcelona i al centre Abat Oliba El 1995 s’incorporà a la política activa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya CDC i fou elegit diputat al Parlament Un any després, dins de la política espanyola, fou elegit diputat al Congrés, on protagonitzà enfrontaments parlamentaris significatius amb el govern del PP En les eleccions europees del 2004 encapçalà la candidatura de CiU i fou escollit eurodiputat Formà part del comitè executiu de…

Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per…

La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins…

A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brusselles i Londres Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos En la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal…

Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers 1954-55, ministre d’ensenyament 1955-57, vicepresident 1957-60 i president 1960 El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició Aquest any hagué de cedir…