Resultats de la cerca

Aquesta església apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, mentre que en els nomenclàtors del final del segle XIV figura com a parroquial Sembla que perdé aquesta categoria ja al segle XV L’edifici actual és una obra del final del segle XVIII, que es troba sense culte i en estat d’abandó Hi ha un projecte per a recuperar-la

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

Les restes de la casa forta de la Boadella i de la seva capella, dedicada, sembla, a sant Miquel, són situades a la vall de Fígols Tan sols hem trobat un esment d’aquest indret, de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat “in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix …” L’any 1860, dins del terme de Fígols, consta la masia de Boadella

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum” Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

L’actual capella és un edifici del segle XVIII Al segle XVII era sufragània de Sant Pau d’Ordal S’esmenta per primer cop l’any 1414, en què fou visitada pel bisbe Francesc Climent, dit Saperes Tot i així, la seva construcció era molt més antiga, ja que el 1736 consta que era una capella pública, fundada des de molt antic, de la qual s’ignoraven els orígens Actualment és panteó de la família Revella, ara Camps

S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada

Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell