Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1925 i prevere el 1932 Estudià teologia a Alemanya i professà litúrgia a Vitòria Prefecte de cerimònies i sagristà major de Montserrat, organitzà les festes de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu 1947 Consultor de l’episcopat espanyol durant el concili II del Vaticà, el Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví Fou superior de la fundació benedictina annexa a l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, a Jerusalem 1971-83, i soci fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics Publicà, entre d’altres treballs, nombrosos…

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador…

Professor de literatura catalana del segle XIX Ha publicat articles d’investigació sobre Verdaguer, J Yxart, J Rubió i Ors, estudis sobre el positivisme a Catalunya amb R Cabré, 2007 i estudis sobre l’obra de Pin i Soler, com J Pin i Soler “Calaix de sastre Aplec de provatures literàries” , Josep Pin i Soler i la novella, 1869-1892 1996, “Epistolari entre Josep Carner i Josep Pin i Soler” dins Epistolari de Josep Caner , 1998, com també “Magnitud i desencís Verdaguer poeta” dins Verdaguer des de Ponent , 2003 i Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX,…

Doctor en filologia catalana, professor de dialectologia catalana a la UdL i membre de l’IEC Ha publicat diversos estudis sobre el català occidental i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació amb articles, sovint a propòsit de les actituds socials dels parlants davant la llengua, plens d’ironia, alguns dels quals foren aplegats en De la llengua a les dents 2004 Collabora habitualment com a articulista a la revista Temps de Franja  i com a narrador ha publicat diversos contes, d’ambient pirinenc, en volums miscellanis o collectius És director de l’Oficina d’Estudis…

De família de teixidors, hagué d’abandonar els estudis per a dedicar-se a l’ofici familiar De temperament autodidàctic i creador, fundà el 1905, després d’uns contactes truncats amb l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, l’Escola Horaciana El decenni següent fou decisiu en la seva orientació El curs 1912-13 deixà l’Escola i es diplomà a Ginebra a l’École des Sciences de l’Éducation, i descobrí l’escola geogràfica francesa de P Vidal de la Blache i el geògraf J Brunhes Anà contractat a Bogotà 1915-18, on fou rector del Gimnasio Moderno, del qual renovà l’orientació pedagògica…

Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d’Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat Fou professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real 1969, Chicago 1969, Sorbona 1970, Nanterre 1970-1978 i al Collegi de Mèxic 1973 i 1981 Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona  i, del 1984 al 2014, directora del Centre d’Estudis Demogràfics, del qual posteriorment ha estat nomenada directora honorària Doctorada l’any 1989 amb la tesi La reproducció de les generacions catalanes…

A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts ,…

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la…

Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes…