Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Escolania de Montserrat
Actuació de l’Escolania de Montserrat
© AVUI
Música
Institució musical de nois (dels 10 als 14 anys d’edat) dedicats al cant del culte, a Montserrat.
En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…
,
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
Giovanni Pacini
Música
Compositor italià.
Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…
Sant Silvestre de Serralta (Oliola)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest petit temple rural ECSA - JA Adell L’església de Sant Silvestre es troba isolada enmig d’uns camps de blat, prop del mas d’en Pla, a l’altiplà que domina la vall del Segre, a l’est de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG529440 Per anar-hi des de Ponts, cal prendre el camí que porta a la canònica de Sant Pere, degudament senyalitzat Abans d’arribar-hi es troba una cruïlla, d’on surt una pista en direcció N que cal agafar Aquesta pista queda tallada per la variant de la carretera C-1313, que s’ha de travessar, seguint per la pista uns 2 km més, fins a…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant a dalt, amb la capçalera a primer terme i des de ponent, amb la façana on hi ha oberta la porta d’entrada J M Melció La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà…
Johann Nepomuk Hummel
Música
Pianista, compositor, pedagog i director d’orquestra austríac d’origen eslovac.
Vida Nen prodigi, fou un dels compositors més importants i, possiblement, el pianista més gran de la seva època A vuit anys la seva família es traslladà a Viena, on el seu pare esdevingué director musical del Theater auf der Wieden i el jove Johann estudià amb WA Mozart S’ha dit que la seva primera actuació pública a Viena fou en un concert dirigit pel mateix Mozart De tota manera, l’any 1788, Mozart hagué d’interrompre les lliçons, la qual cosa fou aprofitada pel pare de Hummel per a organitzar per al seu fill una gira europea que durà quatre anys El 1790 arribaren a Edimburg, i al cap de…
,
Marco da Gagliano
Música
Compositor italià.
Vida Fou deixeble de Luca Bati, de qui arribà a convertir-se en assistent a Sant Llorenç de Florència el 1602 Quan el compositor era encara molt jove ingressà a la Compagnia dell’Arcangelo Raffaello o della Natività, una confraternitat laica amb molta activitat musical, on entrà en contacte amb personalitats com Cosimo de Mèdici, el poeta Ottavio Rinuccini, Jacopo Peri o Giovanni Bardi El 1607 esdevingué mestre de capella d’aquesta entitat El mateix any començà a relacionar-se amb la família Gonzaga de Màntua El 1608, durant les festes de Carnaval, es representà en aquesta ciutat el seu drama…
Jakob Arcadelt
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Tot i que d’origen incert, francès o flamenc, passà la major part de la seva vida a Itàlia, on es trobava ja el 1530 Possiblement estudià amb Josquin Des Prés i, amb tota probabilitat, en la seva joventut es relacionà amb el cercle de Philippe Verdelot Treballà principalment a Florència, Venècia i Roma Segurament deixà Florència després de l’assassinat del duc Alessandro de Mèdici, el 1537 Durant l’etapa veneciana establí contacte amb Adriaan Willaert i s’inicià en la composició de madrigals El 1539 l’editor Antonio Gardano li publicà quatre llibres de madrigals Amb el temps, Arcadelt es…
viola de mà

Viola de mà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina