Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
estercúlia
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, originari d’Àsia oriental que pot assolir uns 15 m d’alçada, d’escorça verda i llisa, fulles grans lobulades de 30 a 40 cm de diàmetre, flors petites de color groc, disposades en inflorescències, i fol·licles papiracis molt característics, semblants a fulles.
De creixement ràpid, no aguanta les gelades fortes és una espècie força cultivada com a arbre viari i de jardí per la seva ombra i el seu port
Pinós

Armes dels Pinós
Llinatge de l’estament noble català, originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…
Sant Miquel de Forès
Art romànic
Situació Capella meridional, afegida al començament del segle XIV a l’església romànica en part conservada, amb la porta anomenada de les Dones, encara de tradició romànica, i un esvelt campanar ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Miquel és situada al cim del turó on s’assenta la població de Forès Mapa 34-16418 Situació 31TCF531954 Per a arribar a Forès cal agafar la carretera C-241 que surt de Montblanc en direcció a Santa Coloma de Queralt Quan s’arriba a Sarral s’ha de seguir la carretera local T-233 que parteix d’aquesta població, i després d’un recorregut de 6 quilòmetres, s’…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc després del 1217,…
Roís de Corella

Armes dels Roís de Corella
Llinatge noble originari de la vila i castell de Corella (Navarra), que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç Roís de Corella, que fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara), ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.
Els Roís de Corella Adquiriren també les senyories d’Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma Fill i segon comte fou Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní La successió masculina del llinatge s’extingí amb la desena comtessa, Antònia Roís de Corella i Dávila , que heretà de la seva mare el marquesat de Las Navas i es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de…
iuzu
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
nonier
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits (noni) carnosos múltiples de color blanquinós.
Institut d’Estudis Valencians (IEV)
Historiografia catalana
Institució que representà el projecte més ambiciós del valencianisme d’esquerres durant la Guerra Civil Espanyola.
Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…
Les taules de patronatge de Bócor i Bètulo
El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina