Resultats de la cerca
Es mostren 1799 resultats
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
El món del treball
El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…
transparència de mercat
Economia
Qualitat d’un mercat, generalment expressada en termes relatius de preu, en el qual la informació sobre l’evolució, l’estructura i el comportament de l’oferta i la demanda és completa i accessible a tothom que hi concorre.
quilometratge
Preu que paga una empresa o una entitat per quilòmetre de desplaçament efectuat per un membre seu, per motius de feina, amb un automòbil de la seva propietat, en concepte de consum de combustible, d’amortització, de manteniment, etc.
tempteig
Dret civil
Dret que pot tenir una persona, per ministeri de la llei o per costum jurídic, d’adquirir una cosa que ha d’ésser alienada a títol onerós amb preferència a d’altres persones pel mateix preu que aquestes pagaven.
Perquè es doni la figura jurídica, cal que l’alienació, projectada i delimitada, encara no s’hagi efectuat Aquesta figura es dóna preferentment en l’arrendament i l’emfiteusi i és un equivalent, en una bona part, de la fadiga
La vida al camp
Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…
drets ad valorem
Economia
Tarifa que grava les mercaderies importades sotmeses a aranzel, calculada, tal com fixa la convenció de Brussel·les del 1950, segons el preu que aquestes tindrien en el mercat interior, en condicions de lliure competència entre un comprador i un venedor independents.
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
Castell de Rialb
Art romànic
Situació Murs força malmesos de l’angle nord-est d’aquest castell, originàriament de planta rectangular, que es dreça sobre la vila de Rialb ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la part alta del poble de Rialb Des del turó on es bastí aquest castell es domina el riberal de la vall de la Noguera Pallaresa i una part de la vall lateral d’Àssua Mapa 33-10214 Situació 31TCH466012 Si seguim la carretera, venint de Sort, havent deixat la població de Rialb, surt a mà esquerra una pista que passa pel costat d’una fàbrica de fusta i que porta molt a prop de l’edifici JBM-JJBR Història Entre els béns…
Castell de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Entrada a la balma dita la cova de les Monges , protegida per un mur de l’antic castell, ara enderrocat ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis del castell de la Fabregada, al vessant meridional del Montsec, es troben en un replà que forma la cinglera que tanca pel nord el coll de Cabesses, en un gran esvoranc que hi ha en els penyals del costat nord-est Aquest avenc o cova natural és conegut popularment com a cova de les Monges Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina