Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
Armènia 2016
Estat
El papa Francesc va visitar el Museu del Genocidi Armeni en la seva visita a Armènia © The Armenian Genocide Museum-Institute El 8 de setembre el primer ministre armeni, Hovik Abrahamian, va presentar una dimissió llargament esperada després d’haver-se mostrat incapaç d’afrontar diverses crisis econòmiques i polítiques Va ser substituït per l’antic alcalde de Yerevan, Karen Karapetian El nou primer ministre, independent i nascut a Nagorno-Karabakh, té forts vincles econòmics amb Rússia per mitjà dels seus negocis a l’empresa Gazprom A l’abril es van produir nous enfrontaments a la regió de…
Etiòpia 2014
Estat
El creixement econòmic sostingut, de més d’un 6%, la millora dels paràmetres socials i l’estabilitat política van ser els trets fonamentals del segon any del Govern del primer ministre, Hailemariam Desalegn Gràcies a les polítiques socials, en deu anys han deixat de ser considerats pobres 2,5 milions de persones El Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia EPRD, va mantenir una política de captació d’inversions en serveis per diversificar una economia que depèn de l’agricultura de subsistència i de les exportacions de cafè –un 30% del total– i d’…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de Barcelona…
Ivan Sergejevič Turgenev
Ivan Sergejevič Turgenev
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els…
Michael Kemp Tippett
Música
Compositor anglès.
Estudià composició amb CWood i ROMorris i direcció amb ABoult i M Sargent Fou director de música del Morley College de Londres 1940-52 i del Festival de Bath 1964-74, president de l’Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983 El 1966 rebé el títol de sir El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l’avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano 1937, 1962, 1973 i 1984, Concerto for Double String Orchestra 1938-39…
villanella
Música
Gènere vocal popular a Itàlia durant el segle XVI, senzill i sovint de caràcter parodiador, en el qual s’integren i barregen diverses formes vocals anteriors o contemporànies (moresca, giustiniana, greghesca, mascherata).
S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o…
qualitat
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització (labial, dental, etc) com a l’obertura (oclusiu, fricatiu, etc).
Sovint s’oposa a la quantitat o durada, a la intensitat o amplitud i a la freqüència
escola
Jove patrícia , obra de l’escola de Leonardo da Vinci
© Corel Professional Photos
Història
Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc, que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, estètiques, metodològiques, etc, i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre que segueixen…
medul·la òssia
Anatomia animal
Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.
L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació La medulla òssia representa del 3,4 al 5,9% del pes total del cos,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina