Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
Josep Carles Rius i Baró
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en la Unió Europea Des del 1992 és professor de periodisme a la UAB Començà la seva carrera professional en l’àmbit de la premsa comarcal al Camp de Tarragona, on participà en la fundació dels setmanaris Mestral i El Pati Posteriorment fou redactor d’economia d' El Noticiero Universal , treballà a TVE Catalunya i fou comentarista al programa El balcó de la cadena SER El 1998 s’incorporà a La Vanguardia , on dirigí les seccions de “Societat” i “La Revista”, i actualment és sotsdirector…
concepte
Lògica
En la lògica clàssica, representació abstracta i general d’un objecte.
En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement Llurs propietats són la comprensió i l'extensió Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere entre els quals s’estableix una relació de subordinació, entre conceptes a priori i a posteriori segons que es dedueixin o no de l’experiència, o bé entre conceptes singulars i universals universal Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura el realisme n'afirma l’…
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser feta a la…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què…
3 GPP
Acord de col·laboració signat al desembre del 1998 entre organismes reguladors en el camp de les telecomunicacions amb l’objectiu de dur a terme unes especificacions tècniques globals pel sistema de telefonia mòbil de tercera generació.
Els socis organitzadors són ARIB Association of Radio Industries and Business, CCSA China Communications Standards Association, ETSI European Telecommunications Standards Institute, ATIS Alliance for Telecommunications Industry Solutions, TTA Telecommunications Technology Association i el TTC Telecommunication Technology Committee La tercera generació de telefonia mòbil es basa en l’evolució de les xarxes troncals de GSM, com també en la universalització de les tecnologies d’accés ràdio que pot arribar a suportar per exemple la definició del Universal Terrestrial Radio Access…
llei natural
Filosofia
Cristianisme
Dret
Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
Objecte de discussió filosòfica per tal com hauria d’ésser negada en virtut dels canvis que la noció de natura humana ha sofert al llarg del temps, la llei natural ha estat pràcticament identificada amb la llei divina com ha fet, per exemple, el catolicisme tradicional, enfront del protestantisme més radical o amb la llei moral com ho han fet diversos pensadors, per tal de diferenciar-la del que hom anomena lleis de la natura Bé que sovint la defensa de la llei natural ha equivalgut al manteniment d’un ordre social o polític determinats o d’una reglamentació moral derivada d’interessos o…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per…
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…
Agustí Canelles i Carreres
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i religiós.
Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…
José de la Canal
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina