Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Francesc Nel·lo i German
Teatre
Director teatral.
Fill de Francesc Nello i Ventosa El 1960 inicià els seus estudis amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des del 1971 i fins a la seva jubilació fou professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 Referent de l’escena catalana independent, el 1966 participà en la creació del Grup de Teatre Independent GTI, dins el qual creà el grup L’Òliba, dedicat a l’adaptació de clàssics al teatre infantil i juvenil i que participava dels Cicles de Teatre Infantil Cavall Fort Dins aquest…
Ramon Muntaner i Torruella

Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb…
,
Salvador Moreno Manzano

Salvador Moreno i Manzano
© Fototeca.cat
Art
Música
Historiador de l’art, compositor i musicòleg.
Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R…
,
Mo Yan

Mo Yan
© The Open University of Hong Kong
Literatura xinesa
Pseudònim de l’escriptor xinès Guan Moye.
Fill de pagesos, a la segona meitat dels anys seixanta, durant la Revolució Cultural abandonà els estudis i treballà primer al camp i posteriorment en una fàbrica El 1976 s’enrolà a l’exèrcit i, al mateix temps, començà a estudiar literatura i a escriure Publicà el primer conte l’any 1981 en una revista El pseudònim amb el qual signa la seva obra significa “sense paraules” Combinant realisme i fantasia, les seves novelles i narracions constitueixen una minuciosa descripció de la Xina dels segles XX i XXI, tant sota Mao Zedong com sota el binomi actual de poder polític comunista i…
Ernest Borgnine
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Ermes Effron Borgnino.
D’una família d’immigrants italians, el 1935 s’incorporà a la marina, en la qual serví durant deu anys Reincorporat a la vida civil, després d’un temps dedicat a feines diverses, ingressà en una escola d’art dramàtic i, acabats els estudis, durant quatre anys fou actor d’una companyia teatral de Virginia, on interpretà papers molt diversos L’any 1949 debutà a Broadway, i el 1951 es traslladà a Hollywood Aquest any hi aconseguí el primer paper cinematogràfic en The Whistle at Eaton Falls , de Robert Siodmak Especialitzat en papers de secundari en els quals interpretà sobretot…
Carles Pujol i Jaumeandreu
Literatura
Crític literari, escriptor i traductor en castellà i professor universitari.
Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’…
Gremi de Fabricants de Sabadell
Indústria tèxtil
Economia
Entitat que té origen en el gremi de paraires de Sabadell, constituït el 1559.
El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment…
L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Complex cultural de la ciutat de Vic.
És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de volums i les…
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985…
cinema egipci
Cinematografia
Cinema realitzat a Egipte.
En foren capdavanters els germans libanesos Ibrahim i Badr Lāmā, amb Qublah fī-l-ṣahrā ' ‘Un petó al desert’, 1926 El 1931 fou realitzat el primer film parlat, Awlādal-dawāt ‘Fills de papà’, del productor, actor i director Yūsuf Wahbī El 1934 Tawfik Miṣrāhī fundà els primers estudis, que funcionaren regularment, i el 1936 hom filmà Widād ‘Desig’, de Fritz Kramp, que revelà la cantant Umm Kulṯūm Posteriorment, la producció cinematogràfica augmentà, però la qualitat no millorà El triomf de la revolució del 1952 feu que la línia social iniciada per Kamāl Salīm amb Al-'Aīmah ‘La…