Resultats de la cerca

Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…

Situació Vista exterior de l’església des del nord-est La capçalera rectangular d’aquest edifici, sens dubte l’element més important, porta a datar-lo d’època pre-romànica F Tur És l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana alluvial, al nord-est de l’Escala i 2 km escassos a ponent d’Empúries Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus Mapa 296M781 Situació 31TEG085653 Per anar-hi cal seguir la carretera comarcal de Palafrugell a Vi-…

Situació L’antiga església de parròquia rural es troba en un pla prop de l’antiga casa pairal de Can Ferrer Mapa L37-13332 Situació 31TDG564325 Per anar-hi cal agafar una pista particular que hi ha a mà dreta, passats uns metres del quilòmetre 7 de la carretera GE-543, d’Arbúcies al Coll de Ravell JRR Història A dalt, l’església vista des de la part nord-est, tal com va quedar després de la restauració dels anys 1983-1985 A baix, interior de l’església amb les restes dels arcs formers que amagaven les parets preromàniques del temple primitiu F Tur La primera notícia documental que coneixem…

Situació Façana de migdia de l’església prioral, amb un arcosoli fet per a una tomba d’estructura ja gòtica ECSA - Rambol Aquest antic monestir o priorat benedictí és situat en un extrem del terme d’Argentona, proper al poble d’Òrrius, a la demarcació parroquial del qual pertany Ocupa un petit turonet, enmig del bosc Mapa L37-15393 Situació 31TDG470501 És accessible per un trencall, senyalitzat, de la carretera que va a Òrrius i que surt de la C-1415 o carretera de Mataró a Granollers Es troba poc més d’1 km abans d’arribar a Òrrius La pista que hi porta té un cadenat, però és…

Situació Interior de l’església a l’indret de la capçalera E Pablo L’església de Fustanyà, del municipi de Queralbs, es troba al vessant del pic de Roques Blanques, enlairat a mà esquerra del riu Freser, assequible per una costeruda pista, que surt a mà esquerra del punt quilomètric 4,400 de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i per la pista que surt al darrer revolt de la carretera de Ribes a Queralbs, abans d’iniciar l’ascensió vers aquest poble El petit nucli que centra el veïnat el formen el gran mas Fustanyà, amb diversos annexos, i l’església que té a poca distància…

Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi asfaltat, flanquejat…

Situació El mas les Torres és situat en una zona planera i conreada, desplegada a la banda occidental del terme i a dos quilòmetres escassos de la població Long 1°55’45” — Lat 41°47’35” Aspecte que ofereix el conjunt de la torre, semicircular, que remata la llargaruda nau F Junyent-A Mazcuñan Una vista de l’interior del segon pis amb la volta de pedra formant un arc de mig punt F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera que, sortint de Manresa i passant per Artés, es dirigeix al Lluçanès Poc abans d’arribar a Artés, a mà esquerra, hi ha un camí carreter que s’inicia just abans de la fita…