Resultats de la cerca

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…

Un dels seus esquemes bàsics pot ser AbbaA La seva estructura musical és molt variable, en funció del nombre de versos i dels diferents acabaments de la secció b, i pot ser monòdic o polifònic Amb el nom francès de virelai i juntament amb el rondeau i la ballade , és una de les formes fixes característiques de la cançó profana de l' ars nova francesa del segle XIV, i és la que té una estructura més complexa, a mig camí de les altres dues Com en la ballade , el refrany és utilitzat com a tal, però alhora forma part de la cobla, de la qual és el darrer element melòdic, com passa en…

Ingressà com a cantoret a la seu de València, on del 1594 al 1596 estudià amb Genís Peres i amb el mestre Cotes El 1605 era cantor a la seu de Lleida, on per votació dels músics fou nomenat el mateix anys mestre de capella, càrrec que tingué fins el 1608 Aquest any anà a València com a tinent de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi El 1613 fou nomenat mestre de la seu de València, càrrec que tingué fins el 1618, que acceptà el càrrec de tinent de mestre de la capella reial de Madrid Novament a València com a mestre de capella del Collegi del Corpus Christi 1628, per incomprensió…

Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la…

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions…

Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant la setmana i…

Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una percepció d’acuïtat doble La percepció…