Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
orde Teutònic

Dominis de l’orde Teutònic
© Fototeca.cat
Militar
Orde militar creat cap al 1190 a Sant Joan d’Acre, amb finalitats hospitalàries, però que assumí aviat un caràcter militar.
Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…
Antoni Ros i Marbà
Música
Director d’orquestra.
Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…
,
Josep Valls i Royo
Música
Compositor.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb Enric Morera El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per…
,
Josep Tastu
Disseny i arts gràfiques
Història
Edició
Impressor i erudit.
Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…
, ,
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…
Jaume Tió i Noè

Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle i El Orbe Literario El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor , El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, El Constitucional 1839…
,
Vilatge de Vilagrasseta (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu Mapa 34-14 361 Situació 31TCG513249 A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa nom primitiu del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098…
Sant Miquel de Granyena de les Garrigues
Art romànic
Situació Antiga parròquia, avui dia desafectada i molt malmesa, però que conserva bona part de l’estructura del segle XIII ECSA-JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel, desafectada, és situada a l’extrem sud del nucli urbà de Granyena, prop de l’actual església parroquial Mapa 32-16 416 Situació 31TCF036897 El terme de Granyena de les Garrigues es troba a la banda occidental de la comarca de les Garrigues Per a accedir-hi des de Lleida cal prendre la carretera N-230 en direcció a Tortosa Eix de l’Ebre i desviar-se a l’encreuament que va cap a Alcanó JAA-XEC Història La primera…
Sant Pere de Paçà
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere es dreça al centre del poble de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 48’ 41,4” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà, per la N-9 i la D-40, la qual s’uneix a la N-9, a mà dreta, al lloc dit Oliu PP Història Paçà s’esmenta per primera vegada dins un document del 8 de febrer del 801, pel qual una dona, Maura, i el seu fill Adenar venien a Castellà I, abat d’Arles, la terra que van heretar dels seus pares, aprisiadors, al territori de Paçà “ villa que nuncupant Pasar ”, al comtat de Rosselló, sobre la via pública anomenada Francisca En un…
Sant Cristau d’Albera (Montesquiu d’Albera)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual ECSA - A Roura Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E Història Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau, que va prendre el nom d’aquesta capella, segurament…