Situació
L’església de Sant Pere es dreça al centre del poble de Paçà.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 34’ 48” N - Long. 2° 48’ 41,4” E.
Hom hi arriba a partir de Perpinyà, per la N-9 i la D-40, la qual s’uneix a la N-9, a mà dreta, al lloc dit Oliu. (PP)
Història
Paçà s’esmenta per primera vegada dins un document del 8 de febrer del 801, pel qual una dona, Maura, i el seu fill Adenar venien a Castellà I, abat d’Arles, la terra que van heretar dels seus pares, aprisiadors, al territori de Paçà (“villa que nuncupant Pasar”), al comtat de Rosselló, sobre la via pública anomenada Francisca.
En un precepte del rei Carles del 899 atorgat al seu fidel Esteve figura una església dedicada a sant Pere, que és citada amb relació a la possessió de Torderes. Pel context es creu que aquesta església és la de Sant Pere de Paçà.
Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna del 1130 al 1148, va concedir l’església de Paçà, amb els seus delmes, primícies, oblacions i alous, i també l’església de Sant Esteve de les Vinyes, al priorat canonical de Santa Maria del Camp. És el que recorda una butlla del papa Alexandre II lliurada l’any 1163 a dit monestir. Des d’aleshores, sembla que els priors d’aquesta canònica quedaren en possessió també d’una part dels drets senyorials del terme, ja que el 1650 el prior Joan Baptista Xaveri era considerat encara senyor de Paçà. Del segle XIV hom coneix el nom d’un sagristà de l’església de Paçà dit Pere Jobis, i de l’any 1442 se sap que n’era rector Antoni Esparch, el qual fou nomenat prior del monestir del Camp per Ramon Bach. (PP)
Església
És una església d’una nau, de planta rectangular, amb coberta d’embigat sobre dos arcs de diafragma apuntats. És un edifici tardà, potser dels segles XVI-XVII. L’altar és al costat de ponent i la porta d’entrada a la façana de llevant; és a dir, que n’ha estat capgirada l’orientació. Els murs són arrebossats, de manera que no és possible esbrinar si manté alguna preexistència del temple romànic que, tanmateix, algun autor ha escrit que era situat a l’actual cementiri.
L’únic element significatiu és una arcada de mig punt que actualment queda afegida al mur o façana de llevant per l’interior. Ha estat repicada. És feta amb lloses llargues i estretes, ben ajustades. Per la seva situació a l’extrem est de l’edifici es pot pensar a identificar-la amb l’arc triomfal del temple anterior. Fins i tot les escales d’accés a l’entrada actual, situada, com ja s’ha indicat, al dit mur de llevant, que guanyen el desnivell existent amb la plaça de l’Església, tenen una forma semicircular que podria ser un record o una pervivència de la planta de l’absis desaparegut. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 294-296
- Abadal, 1952, vol. II (II), pàgs. 371-374
- Cazes, 1990, pàg. 19.