Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Torrelles

Armes dels Torrelles
Nom de diversos llinatges de Catalunya i Aragó; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.
El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles que vivia el 1131, relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès El seu fill Mir de Torrelles mort després del 1177 es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès Podria haver-lo succeït Arnau de Torrelles mort després del 1210, pare de Sibilla de Torrelles , dels quals no hi ha altres notícies Contemporanis d’ells foren Mir Guillem de Torrelles mort després del 1169 i Berenguer de Torrelles mort després del 1195, potser germans,…
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
pla de l’Arc
Extensa depressió de la Plana Alta, compresa entre Bell-lloc del Pla, la Vall d’Alba, Vilafamés, la Pobla Tornesa i Cabanes de l’Arc, formada per petites planes i suaus ondulacions triàsiques, zona de transició entre la Plana regada i els massissos muntanyosos del Maestrat; és envoltada per les muntanyes de la Maigmudella, la Gasiona i el Gaidó.
Rep el seu nom de l’antic arc romà conservat dins el terme de Cabanes de l’Arc, anomenat arc de Cabanes o del Pla
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
Douglas
Llinatge feudal escocès, originari de Lanark, l’estirp del qual és William de Douglas (1175), que morí vers el 1214.
El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia, filla del…
Casal d’Alta-riba (Calldetenes)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes de l’antic casal amb la façana de llevant A desgrat del mal estat i de la vegetació, encara són visibles en el mur les espitlleres, molt estretes M Anglada El casal d’Alta-riba o domus d’Alta-riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí i a 500 m vers llevant de l’església parroquial de Sant Martí de Riudeperes Aquest casal es pot localitzar al mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 43,2 —y 41,9 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a…
La Joeria de Sant Gregori
Art romànic
Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…
Mare de Déu de la Guia o capella d’en Marcús (Barcelona)
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…
Sant Joan de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83 ECSA-JR González Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant JRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 Història Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina