Resultats de la cerca

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  1972, el del…

Fill d’un reconegut poeta, fou condeixeble de Daw Aung San Suu Kyi , a la qual s’uní en la lluita per la democràcia Es graduà en econòmiques i s’especialitzà en informàtica 1968 a la Universitat de Yangôn, on fou programador Amplià estudis d’informàtica a Londres 1971-72 i a Tòquio 1974, i es graduà en informàtica 1975 A partir del 1975 exercí càrrecs als ministeris d’Indústria i Afers Estrangers, però el 1992 en fou expulsat pels militars a causa de les seves activitats contra el règim Activista per la democràcia, l’any 2000 fou empresonat Després de les eleccions del novembre del 2015 les…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina…

Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del…

A l’octubre, el soldà del país, Hassanal Bolkiah, va celebrar ostentosament el seu 49è aniversari com a monarca absolut de Brunei El soldanat, que al desembre del 2015 havia prohibit les celebracions de Nadal, va aplicar, un any més, fèrries restriccions a la llibertat d’expressió dins les seves fronteres Pel que fa al Codi Penal, ja havien entrat en vigor les dues primeres fases del nou codi basat en la xaria, però la falta de procediments clars per a jutjar-ne els casos va fer impossible implementar la tercera i més polèmica fase, que havia aixecat crítiques internacionals, per preveure…

En un any preelectoral, les dues principals formacions van designar el candidat a la consulta prevista per al 7 de maig de 2018, en la qual s’ha d’escollir el successor del president Ernest Bai Koroma, que no es pot presentar a la reelecció perquè la Constitució no permet més de dos mandats A la convenció del Congrés de Tot el Poble APC, actualment al poder, es va designar candidat el ministre d’Afers Estran-gers, Samura Kamara, que es va imposar entre més de vint aspirants Kamara és un economista, que havia estat ministre de Finances i governador del Banc Central de Sierra Leone…

Letònia va celebrar eleccions parlamentàries el 4 d’octubre El vencedor va ser el partit socialdemòcrata Harmonia, amb el 23% dels sufragis i 24 escons sobre 100 El van seguir les formacions Unitat, amb 23 diputats, la Unió de Verds i Pagesos, amb 21, i l’Aliança Nacional, amb 17 Tanmateix, com que Harmonia és la formació amb què més s’identifiquen els nombrosos russos de Letònia, el partit va tenir dificultats per a rebre suports, per la qual cosa els altres tres grans partits van formar una coalició presidida per la primera ministra Laimdota Straujuma, del partit Unitat, en el càrrec des…

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de Cerdanya Guifré…

Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…