Resultats de la cerca

Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs…

Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Situació L’antic casal de la Joeria és situat dins el terme municipal de Sant Gregori i pertany al poble i la parròquia de Domeny Mapa L38-13333 Situació 31TDG817490 S’hi accedeix per la carretera de Girona a Sant Gregori, on des del punt quilomètric 4 surt a mà dreta una pista que mena directament al mas MLIR Història Tot i que en l’actualitat consta l’existència de dos masos, dits la Joeria Grossa i la Joeria Petita, les referències documentals antigues tan sols fan esment al primer Consta, segons un document sense data, però que cal situar entre els anys 1462-66, que el bisbe de Girona,…

L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…

El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals nidifica i/o…

Les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres, mitjançant un llarg oviscapte Estesa per tota l’àrea mediterrània, constitueix una plaga molt perjudicial, que hom ataca amb èsters fosfòrics