Cucut reial

Clamator glandarius (nc.)

El cucut reial (Clamator glandarius) és un ocell remorer, força gran (fins quasi 40 cm), de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults (a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove). Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius.

Xavier Ferrer.

El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades cucut garser, perquè és paràsit dels nius de la garsa (més rarament, del corb). Cria solament a la plana més litoral del Rosselló i el Vallespir, en un sector central i litoral del Principat, i potser a la Plana d’Utiel. És molt local i escàs a les comarques septentrionals del País Valencià; i a Andorra, els Columbrets, Mallorca i Menorca és un migrador molt rar. És absent de la resta dels sectors geogràfics. Es coneixen també alguns hivernants excepcionals: del 15 al 22.11.80 prop de Blanes, el 27.12.81 a Malgrat, el 30.12.56 a Cubelles i de l’l al 04.01.75 al delta de l’Ebre.

Les primeres arribades comencen la tercera desena de gener (21.01.61, data extrema) i, principalment, a partir de la segona meitat de febrer. El pas fort agafa el març i es perllonga fins a l’abril (30.04.69, data extrema). El període de posta per al Penedès, el Barcelonès i el Maresme és curt i abraça la segona quinzena d’abril i uns pocs dies de maig, amb un cas excepcional de posta cap a mitjan agost. És excepcional perquè els adults abandonen els territoris de cria, tot iniciant la migració postnupcial, des de mitjan juny. A partir d’aquest moment, les observacions raregen i corresponen quasi totalment als joves de l’any que migren més tardanament: al final de juliol, a l’agost i al començament de setembre, amb observacions aïllades i esporàdiques fins al final d’octubre (29.10.73, data extrema).

A l’època de la reproducció es troba solament a terra baixa (menys de 400 m d’altitud) i l’hàbitat que ocupa és aproximadament igual al de la garsa que parasita. Defuig els boscos densos i humits, així com les suredes, i li agraden les masses d’arbres pròximes a cultius, com olivets, garroferars i ametllerars, però especialment les pinedes, sobretot si són atacades per l’eruga processionària, la qual és la seva presa principal. També es troba bé en grans jardins residencials, parcs urbans, boscos suburbans, boscos naturals esclarissats, etc., i no és infreqüent als boscos de ribera. A la dispersió postnupcial, durant el juliol i l’agost, resideix a tot tipus d’hàbitats, i apareix a zones més humides i també de muntanya mitjana (fins als 1000 m): la Catalunya Nord, Osona, el Pallars Sobirà i el Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera, l’Alt Palància, etc.

Àrea de nidificació del cucut reial (Clamator glandarius) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

La distribució del cucut reial a les zones de reproducció, segons s’observa en el mapa, s’ajusta a dos factors igualment importants: la temperatura hivernal càlida i la densitat de garses. El cucut reial arriba a l’hivern i tria els sectors més càlids per dues raons probables: perquè li permeten de poder-se alimentar, car és insectívor, i si la zona és freda no apareixen els insectes; i també perquè les garses més primerenques, les que ponen en el mateix període que ell (pon solament durant un període molt curt i primerenc), són sempre les que viuen en els sectors més càlids i de menys altitud. Cal no oblidar, en aquest sentit, que és un cucut, i a més a més garser i, per tant, està obligat a triar les zones on hi hagi nius de garsa amb ous. L’absència de cucuts reials al País Valencià i a les Balears s’explica per la baixa i, en moltes zones, total absència de garses, absència que, llevat Catalunya, és general al Llevant. És possible, però, que a la Plana d’Utiel, a la zona de Requena, hagi nidificat o que ho faci molt localment, perquè és un dels pocs sectors valencians amb garses i també és l’única localitat valenciana on s’han detectat adults a l’època de la reproducció: 27.04.83, un exemplar, i 09.05.54, una parella.