Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
Castell de Cucunhan
Situació Les ruïnes d’aquest castell, molt refet al final de l’edat mitjana, coronen la part alta del poble de Cucunhan ECSA - A Roura Les restes del castell de Cucunhan són al cim del turó al vessant del qual hom va bastir el poble del mateix nom Cucunhan és situat al NW del castell de Querbús Mapa 2447 Situació Lat 42° 51'09″ N - Long 2° 36′14″ E Podem anar a Cucunhan des de Maurin, a la Fenolleda, o bé, si venim de Tuissan, passant per Padèrn Hom pot pujar fins a les restes del castell pels carrers del poble, sense cap dificultat JBM Història L’esment més antic del topònim Cucunhan és del…
Vilatge del Tejó (Ger)
Art romànic
Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap…
Pere Ponsich i Rondes
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg d’expressió francesa.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…
Camp de les Corts

Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
Marroc 2014
Estat
En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol En política…
la Setmana Tràgica
Aixecada d’una barricada durant la Setmana Tràgica
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona pel juliol del 1909.
L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern d’ Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…
Sant Celoni
Art romànic
Situació L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls Mapa L38-14365 Situació 31TDG579156 És de propietat particular i per visitar-la cal sollicitar el permís del propietari Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble…
Veneçuela 2013
Estat
Milers de veneçolans van sortir al carrer per acomiadar les despulles del president Hugo Chávez © Ministerio de la Comunicación y la Información Al desembre del 2012, el president Hugo Chávez va recaure en la seva malaltia i va tornar a Cuba per ser operat i reiniciar un nou tractament contra el càncer Així, es va obrir un període d’interinitat a càrrec del vicepresident Nicolás Maduro, el qual havia assumit les funcions presidencials per delegació del mateix Chávez, que el considerava el seu hereu polític natural L’oposició va qualificar de dubtosa constitucionalitat aquesta situació, ja que…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina