Sant Celoni

Situació

L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu. Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm. 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls.

Mapa: L38-14(365). Situació: 31TDG579156.

És de propietat particular i per visitar-la cal sol·licitar el permís del propietari.

Història

Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble Guillem Umbert de les Agudes i la seva esposa Guilleuma van fer donació d’aquest petit temple al cenobi de Santa Maria de l’Estany, amb la condició que s’hi fundés una casa religiosa sota la regla de Sant Agustí. Amb el temps, la capella de Sant Celoni, a causa de la seva situació òptima a mig camí de Barcelona a Girona, afavorí la formació d’un burg o nucli fortificat, que fou l’origen de l’actual vila homònima.

Els inicis de la vila religiosa de la pabordia de Sant Celoni són poc coneguts, però sembla que tingué certs problemes durant una bona part del segle XII. Les qüestions s’iniciaren vers el 1151, quan Guillem Umbert II de les Agudes-Montseny cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem tota la vila de Sant Celoni, malgrat l’oposició del seu germà Riambau del Montseny i del bisbe de Barcelona, que no estigué d’acord que la vila passés als frares de l’Hospital. Sembla que llavors el bisbe va proposar al prior de l’Estany la cessió de l’església de Sant Celoni en canvi de la donació del temple de Sant Salvador de Sabadell o d’Arraona i una confirmació de l’església de la Garriga i de les seves sufragànies.

Aquest contenciós s’allargà fins el 1185, any en què el papa Luci III hi posà fi mitjançant l’expedició de tres butlles des de Verona. El resultat de la sentència fou la recuperació de Sant Celoni per part del monestir de l’Estany, com també de les altres esglésies de Barcelona.

La pabordia de Sant Celoni tingué durant la baixa edat mitjana una reduïda comunitat de canonges agustinians que vivien a la casa del costat, dita la Pabordia, on després només habitava un paborde. Fou secularitzada l’any 1532 i des d’aleshores restà reduïda a un simple benefici, deslligat de l’Estany, que es va perpetuar fins al segle XVIII.

Pabordes de Sant Celoni

Vegeu a continuació la llista de pabordes de Sant Celoni. A partir del 1532 es deslliga de l’Estany i es converteix en un simple benefici, encara amb el títol de pabordia.

Església

En l’actualitat, de l’antiga capella de Sant Celoni resta únicament una part de l’absis i el fragment d’un mur lateral. Malgrat l’escassetat dels vestigis, es pot deduir que es tractava d’un edifici de mides més aviat reduïdes, i bastit dins l’estil romànic més comú al país, el qual consistia en una petita nau capçada per un absis semicircular.

A causa de la importància que aquesta església té per a la història de la vila, convindria practicar-hi una excavació arqueològica per a poder conèixer millor les característiques formals i la datació d’un edifici que, segons les informacions proporcionades per la visita pastoral, el 1413 ja amenaçava ruïna. Va quedar definitivament tancat i sense culte el 1591, any en què consta que era completament derruït.

Bibliografia

• Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 121-124
• Martí i Bonet, 1981, pàg. 161
• Els castells catalans, II, 1969, pàg. 241
• Vilageliu, 1980
• Vall-Masvidal, 1983, pàg. 60