Resultats de la cerca
Es mostren 3298 resultats
edat
Cronologia
Cadascun dels períodes en què hom considera dividida la història.
Aquesta divisió, de fet artificial i variable, és només aplicable a la civilització occidental, car les altres civilitzacions tenen una evolució cronològica diferent Seguint la divisió tradicional, hom troba quatre edats històriques l' edat antiga , que comprèn des de l’aparició de l’escriptura 4000 aC fins a les primeres invasions germàniques i la caiguda de l’imperi Romà d’Occident segle V, l' edat mitjana , que arriba fins a la caiguda de Constantinoble 1453 i que hom divideix en alta , caracteritzada per l’aparició del feudalisme, i baixa , a partir del segle XI, l' edat moderna , que…
jerònima
Cristianisme
Membre de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, sorgida de primer com a casa de beates a Toledo el 1374 i incorporada a l’orde vers el 1464.
En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant Jeroni El 1484 es…
filó d’ocupació
Economia
Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.
Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació 1993, conegut com a Informe Delors Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol El govern de Lionel Jospin estimulà aquest debat i l’elevà a la…
garrofa

Garrofes al tronc del garrofer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és rica en…
Confederació Sudista
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.
La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud 1860 s’hi uniren 1861 Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas llurs representants, reunits a Montgomery Alabama, que en fou elegida la…
coalició
Història
Aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú.
En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella 1673-74 la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega 1678-79 La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg 1686-90, donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk 1697 La tercera 1701 és coneguda com la Gran…
Caixa d’Estalvis de Terrassa
Economia
Entitat financera domiciliada a Terrassa i fundada per iniciativa ciutadana, el 1877.
L’estructura del seu passiu, totalment en línia amb la de la mitjana de les caixes catalanes, és parallela a un actiu en el qual destaquen la forta inversió creditícia i de descompte comercial i l’alta productivitat de la seva cartera d’actiu La millora de la tecnologia i l’expansió era uns dels objectius d’aquesta entitat, que disposava, a mitjan de la primera dècada del segle XXI, d’una xarxa de 130 oficines, la meitat de les quals fora del seu sector territorial històric El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 12490 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del…
Estatut d’Autonomia del País Valencià
Dret
Projecte de llei d’autonomia per al País Valencià.
Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de les…
Santa Maria de la Gleva (les Masies de Voltregà)
Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, fou inicialment una capella rural, dependent de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, però aviat es convertí en un important santuari marià, d’una gran devoció comarcana Les primeres notícies de l’església s’inicien l’any 1286 en el testament d’Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l’església i el 1288 Guillem Xetmar, parent de l’anterior, li llegà 400 sous En els anys següents es documenten més deixes a l’església de Santa Maria de la Gleva L’any 1313 aquest temple inicial fou substituït per un altre, sembla que…
canvi cultural
Sociologia
Modificació de la cultura a través del temps.
Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest fenomen i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina