Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
Els estudis sobre mamífers
Als «Colloquis» apareix una relació d’espècies de vertebrats del delta de l’Ebre i, de fet, constitueix, si no la primera, una de les primeres obres on es fa referència a la fauna d’un indret concret dels Països Catalans Jordi Vidal La teriologia és una ciència que podem considerar moderna als Països Catalans i, de fet, al conjunt de la península Ibèrica Així com la botànica té una llarga tradició, diguem-ne secular, la zoologia comença a desenvoluparse, amb una certa entitat, a les darreries del segle XIX i a principis del XX Les diverses branques de la zoologia han despertat l’interès dels…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
Els bisbes de Vic anteriors al 1300
Art romànic
Cinidi 516 - d 517 És el primer bisbe que coneixem El seu nom figura a les actes del concili provincial de Tarragona, reunit el 6 de novembre de l’any 516 sota la presidència del metropolità Joan Regentà el bisbat sota el regnat de Teodoric, durant una època de pau en la qual els arrians reduïren llurs atacs contra l’Església Això li devia permetre l’afiançament de l’organització del bisbat Al concili de Tarragona el seu nom figura en el penúltim lloc, la qual cosa sembla indicar que no devia fer gaire que era bisbe El 8 de juny de l’any 517 es trobava al concili provincial de Girona No sabem…
Els bisbes d’Elna anteriors al 1300
Art romànic
Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…
La cultura catalana en el temps de la Il·lustració
Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…
Esports 2015
Esport
En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política La Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD…
Josep Tarradellas i Joan, polític (1954-1980)
Josep Tarradellas i Joan Cervelló, Baix Llobregat 1899 – Barcelona 1988, polític de gran personalitat i gran capacitat política, adquirí les facultats d’un home d’estat durant la Guerra Civil i exercí com a tal des d’aleshores La seva ambició fou ser president de la Generalitat, i el seu gran mèrit, haver mantingut la institució a l’exili durant desenes d’anys Josep Albert Francesc Tarradellas i Joan nasqué a casa dels seus pares, al carrer Major de Cervelló Baix Llobregat, el 19 de gener de 1899 El 1901 naixia la seva germana, Antònia La mare, Casilda Joan i Julià, era de Cervelló i el pare…
Sant Martí del Canigó (Castell de Vernet)
Art romànic
Situació Panoràmica aèria del conjunt del monestir vist des de la part sud-est ECSA - F Tellosa Capçalera del monestir, amb el seu característic campanar decorat amb motius llombards ECSA - A Roura L’antic monestir de Sant Martí del Canigó és situat en un esperó rocallós a la muntanya del Canigó, a 1 055 m d’altitud, al vessant dret de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 46” N - Long 2° 14’ 58” E Per a anar-hi, cal arribar a Vilafranca de Conflent per la carretera N-116 i, just a l’alçada d’aquesta població parteix la carretera D-116, que…
Ciutat de Tortosa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina